Les carreteres eren com riuades d'automòbils, que en una gran
majoria exhibeixen nous dissenys, nous colors, i la brillantor de
tot allò que és nou. Molts d'aquests automòbils corren per aquí amb
matrícula de Madrid. No es tracta d'automòbils duits pels seus
propietaris capitalins fins a València i embarcats allà cap a la
nostra illa, sinó que es tracta de cotxes de lloguer que, ja que
contribueixen a embossar les carreteres mallorquines almanco
podrien deixar a Mallorca les quatre pessetes que ens
correspondrien si es matriculassin aquí. Ja no trobàvem lloc als
restaurants. Aquesta Setmana Santa ha estat com un avançament de
l'estiu, del temible estiu que ens espera, ja que les previsions
ens el presenten amb major densitat turística que el de l'any
passat.
L' estiu del 98 va crear alarma social. D'alguna manera la
saturació viscuda va generar un debat polític més fet de cara als
mass media que no adreçat a la solució dels problemes reals. En una
cosa estaven tots d'acord, semblava, i era en la necessitat de
posar fre al desgastament de l'illa que suposa l'excessiva ocupació
del territori, ni que sigui durant tres o quatre mesos. Un parell
de directrius varen aturar una mica el rebumbori. A continuació, es
va tornar a imposar el llenguatge de sempre: «optimistes previsions
per a la temporada turística vinent», i altres titulars d'aquest
estil. Semblava que la lliçó de l'estiu del 98 no havia estat
impartida o no l'havíem sabut escoltar. I crec que la prova més
convincent d'aquesta situació ha estat l'alegria, l'optimisme amb
què aquesta Setmana Santa hem vist les nostres carreteres
sobreocupades i el caos més paroxístic a l'aeroport de Palma.
Tot plegat, però, ara ja no ha causat alarma social. Això deu
ser que ens espantàrem, i que en lloc de fer propòsit d'esmena
vàrem decidir que al capdavall la por, vista de prop, no és res.
Així que tiram endavant amb la seguretat que tot és acostumar"nos a
les coses. L'estiu del 98 va ser un estiu calent i preocupant. La
Setmana Santa de 1999, anunci d'un estiu encara més poblat ha sonat
en molts d'àmbits com música celestial. Segurament l'espant i les
mesures no arribaran mai com a conseqüència de l'«èxit» turístic,
dels rècords d'ocupació, sinó d'alguna crisi que toqui el voraviu.
La història recent ens demostra que ni així som capaços de fer les
coses amb seny i que la nostra golafreria no té límits. Però no hem
de descartar que futures crisis ens puguin ajudar a reconsiderar el
panorama general. Perquè ja hem vist que l'eufòria extremada ens
espanta un moment, però amb quatre declaracions de bones intencions
ens ha passat la ràbia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.