L'amic Saoner Barbens ens ha deixat. Jo no vaig ésser deixeble seu, sinó condeixeble. Ell era de Montision, on obrí camins de revolució i socialisme, abans que en Fèlix Pons i que en Toni Tarabini, i jo era de l'Institut, on, aleshores, es practicava més la militància apostòlica dels «cursets de cristiandat» que els «exercicis espirituals» dels jesuïtes. Record els premis extraordinaris de batxillerat d'en Saoner i d'en Jasso, l'any 51. Fórem un barreig d'antinòmies culturals i polítiques. Som la generació del silenci i la maror: Tihamer Toth i Engels, Tarancón i Ché Guevara, tot haurà estat com una creu desgavellada de vehicles aturats per la força de l'absurd...