Encara falten deu setmanes per a les eleccions i ha bastat que Matas fes un simple comentari dient que podria ser que el segon partit fos el PSM i no el PSIB, perquè els dos partits al·ludits caiguessin en la trampa parada pel president. L'estratègia de l'entorn presidencial és molt simple: erosionar la imatge d'alternativa ferma que, a pesar de tot, ha aconseguit tenir el Pacte de Progrés. Ja ho intentà amb les invitacions a escenas de sofa amb Francesc Antich. Però com que amb la qüestió de l'Urbanisme el PP s'equivocà a fons, ja que s'ha creat problemes interns i no ha pogut (a pesar de la propaganda) llevar-se de damunt l'estigma d'encimentadors, aleshores canvia de tàctica. Però mantenint l'objectiu estratègic. Per això intenta ara excitar les gelosies i divergències entre PSIB i PSM. I pareix que en la primera càrrega verbal, ja ho ha aconseguit. L'intent el podien conèixer els dirigents dels dos partits des de feia més d'un mes, ja que tot el que fa i diu el president és prèviament publicat. O sigui que ni Francesc Antich ni Pere Sampol, ni tampoc els dirigents i assessors de cada partit, poden dir que les envestides per aquest costat del president els agafin per sorpresa. Per tant cal suposar que efectivament són tal vulnerables per aquí que o canvien ràpidament de xip i deixen les disputes per altres moments, o l'entorn presidencial haurà trobar un filó per erosionar l'autoproclamada alternativa del Pacte de Progrés. Els que s'ho miren ara amb preocupació són els d'UM, que no entenen com amb tan poca cosa boten els dos presumptes companys de l'hipotètic futur govern. S'ho demanava, trist, un dels qui millor coneixen el que passa pel cap de Munar. Deia que «si aquests al·lots no canvien aviat, així no anam enlloc...». L'estratègia presidencial ha sabut pegar allà on més mal fa. Tant dins el PSIB com dins el PSM hi ha la convicció molt entesa que l'objectiu fonamental ha de ser guanyar la lluita bilateral. És el més natural perquè són partits molt diferents, però que curiosament tenen un significativa bossa de vot fronterer. Per això són tan sensibles i sempre es miren de coa d'ull. Vist des de l'altre costat, del PP, aquesta línia d'atac és la més intel·ligent. Els ha costat entendre-ho, però a la fi s'han adonat. Primer intentaren atacar UM, amb un dels habituals exercicis de miopia política dels assessors de Matas, fins que advertiren que aquesta línia era un suïcidi. Atacar el Pacte de Progrés a través del PSIB es revelà del tot inútil, perquè els dos partits nacionalistes anul·laren ràpidament l'intent. Més tard posaren en marxa la barroera tàctica d'atac al nacionalisme del PSM (que en part segurament mantendran), amb poc èxit. Però excitant PSIB contra PSM o viceversa poden trobar el camí. No només per erosionar la presumpta alternativa abans de les eleccions sinó, i sobretot, per aixecar prou esquerdes com per dificultar sobremanera un hipotètic pacte de centre-esquerra després de les eleccions. I aquest per ventura és l'objectiu final. Esperar que la ja de per si molt complicada alternativa, que aniria des d'UM fins Els Verds, es faci impossible si, a més, hi ha sectors tant en el PSIB com en el PSM que, arribat el cas, no estiguessin disposats a cedir gens. A Palma, per exemple.
La disputa PSIB-PSM
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.