Esportistes serbis

TW
0

És ben segur que tothom comprèn el neguit d'aquests esportistes serbis que veuen, impotents, com cauen les bombes de l'OTAN "per tant, també espanyoles" damunt determinats objectius localitzats en el seu país: a qualsevol de nosaltres ens passaria el mateix. L'angúnia de cada moment per no saber si en aquesta onada hi haurà mort un familiar, un amic, un qualsevol compatriota, sens dubte no facilita l'adopció d'un punt de vista objectiu. No vol dir això, per contra, que qui no tengui familiars o amics en el país represaliat estigui en condicions de jutjar imparcialmnent els fets: la perogrullada és flagrant, però he cregut convenient referir-m'hi perquè d'un col·loqui radiofònic que acab de sentir es pot deduir que, segons més persones del que en principi es podria pensar, una no implicació directa "familiar, d'amistat, d'afecte" donaria matemàticament un judici equilibrat.

Sí, no crec que hi hagi dubte respecte dels sentiments de solidaritat amb aquests esportistes, amb qualsevol persona afectada molt directament per una guerra. Si més no, existiria sempre una gran comprensió per a cada cas, i així crec que s'hauria de fer arribar a aquests joves que juguen a futbol o a bàsquet al país. Aquesta comprensió abastaria, sens dubte, algunes sortides de to, que ningú, honradament, no els pot tenir en compte.

Una altra cosa és que vulguin donar testimoni de la seva actitud negant-se a seguir les ordres dels clubs que els han fitxat. No té per on agafar. Hi ha moltes maneres de defensar les seves idees, de donar a conèixer els seus punts de vista. I han hagut de triar el camí més inapropiat. Però, i sobretot, s'haurien de preguntar alguns "crec que tots" si tenen un mínim d'autoritat moral per aixecar ara la veu, ja que no n'hem sentit cap durant aquests anys de barbàrie, de genocidi, de «neteja ètnica» "es neteja allò que està brut", duites a terme amb una crueltat que reedita els pitjors moments de la història d'Europa. El que la seva policia i el seu exèrcit han fet durant aquests anys ha fet retrocedir uns quants segles la noció que ens havíem arribat a fer a Europa del que és humà. Els serbis han convertit aquella noció en una il·lusió, de la qual ens hem despertat en un bany de sang. No en saben res, de tot això, els esportistes?