S'ha escrit molt sobre un dels escultors més importants que ha
nascut a Mallorca. La seva curta vida i els molts premis que li
foren atorgats han fet de la seva figura una personalitat rellevant
en el nostre art, tot i que encara no ha estat objecte del
reconeixement artístic que mereix. Probablement per l'escassa obra
que va fer: una tisi fulminant, als 33 anys, va acabar amb la seva
vida, després del gran èxit que va tenir a l'Exposició Universal de
París, de 1900, amb la seva obra Desolació.
Entre les escultures carismàtiques de Llorenç Rosselló, destaca
El foner balear (l'Ajuntament de Palma, des de fa alguns anys, dóna
als visitants il·lustres de la ciutat una reproducció de format
petit), de la qual, a Palma, hi ha tres originals "en el món de
l'art, es considera que una escultura és original si la fundició no
excedeix els set exemplars; així que les escultures de la ciutat
són totes tres originals": una a l'Hort del Rei, una altra al Palau
de Marivent, collocada en un lloc ben estratègic i que dóna la
benvinguda als visitants del Palau i una tercera a la seu de Sa
Nostra, a Son Fuster.
S'ha imputat a l'artista un error en el disseny d'aquesta peça.
Quan es tira la fona, el peu esquerre és el que està davant, mentre
que a l'escultura de Rosselló el peu que està avançat és el dret.
El dibuix que il·lustra aquestes paraules demostra que l'escultor
ho va fer conscientment, ja que al dibuix també és la cama dreta la
que està endavant. Així que només són possibles dues explicacions.
Una, que l'escultura representa el moment posterior al llançament
de la pedra. L'altra, que el foner era esquerrà. El lector pot
triar l'explicació que més el convenci.
Per acabar, i tal com ja vaig dir a la Gran Enciclopèdia de
Mallorca, crec que és just indicar una vegada més que Llorenç
Rosselló no va ser deixeble, ni es va inspirar en els escultors
catalans Llimona i Clarà. Cronològicament és impossible. Crec que
és injust llevar-li el més mínim mèrit. D'altra banda, Mallorca
encara no ha retut un homenatge merescut a l'artista. Sa Nostra, el
1998, per commemorar el centenari de l'oficina de l'entitat a
Alaró, poble nadiu de Rosselló, va donar a la vila Retorn al bon
camí, que justament no és de les escultures més representatives ni
de les més bones de l'escultor.
No em queda més que agrair al nét de l'artista, el misser
mallorquí Fermín Quiñones, la seva amabilitat i la seva gentilesa
en deixar-me el dibuix que il·lustra aquestes pàgines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.