Amor en primavera

26/03/99 0:00

A la fi hem clausurat un hivern d'aquells que romandran a la memòria com un dels més freds dels darrers anys. És cert que a gran part del planeta, si més no a l'hemisferi nord, l'hivern es comporta d'acord a la seva essència: fa fred, neva, plou... Però a les Balears no estam acostumats a aquestes inclemències hivernals. Més aviat els nostres hiverns es caracteritzen per l'abundor dels dies assolellats i, això sí, humits, d'aquella humitat que amara els ossos i que no els abandona fins ben entrada la primavera. Enguany, en canvi, la impressió general és que hi ha hagut més dies encapotats que dels altres, ha fet fred, molt, i ha nevat, per a sorpresa i goig dels infants. De manera que aquesta estació se'ns ha fet molt llarga, tant que hem rebut l'entrada de la primavera com una benedicció: a la fi podrem deixar penjats els abrics a l'armari i abandonarem les bufandes i els guants fins a l'any vinent.

Aquesta estació, encara que sol ser d'allò més inestable, convida a fer tantes coses, que sembla que no hem de tenir temps a bastament per fer-ne ni la meitat. De la llarga llista que se m'acut, sortir de casa i passejar potser és l'activitat més popular. I enamorar-se. És clar que per enamorar-se serveix qualsevol estació de l'any, però la primavera té un no sé què que la fa idònia per deixar anar el cor... Els capellans d'un temps, quan intentaven convèncer els seus joves feligresos de la malignitat de la carn, usaven arguments com que a l'hivern fa massa fred i a l'estiu fa massa calor. I, potser, una mica de raó tenien. Per això la primavera és perfecta: horabaixes llargs, vespres en què fa falta aquella micoia de caloreta... A més, els nostres cossos, després dels rigors hivernals, resplendeixen i tornen com a més bells, en la mesura que això sigui possible, naturalment. (No hem de creure que la primavera fa miracles). I el nostre ànim està més comunicatiu i alegre. Hi pot haver més elements a favor per enamorar-se? Potser s'ha de tenir en compte un petit detall: per enamorar-se convé trobar una persona que ens agradi; trobar la persona adequada. És clar. I, per cert, on és? On s'amaga? De vegades tenim la sospita probablement fonamentada, que no existeix. Segurament aquesta persona no té, per la seva banda, la més petita idea de la nostra existència. Així que el més probable és que passi de llarg una altra primavera. I després, amb aquella calorota de l'estiu, tot fa molta peresa, fins i tot pensar en l'amor, que du tants de problemes. Jesús, quin truier...