Ramon Llull i la informàtica

A l'hora de parlar dels orígens de la informàtica, és habitual esmentar un prohom anglès, Charles Babbage, que va tenir la idea, devers la segona meitat del segle denou, de construir una màquina per fer càlculs i que tenia, pam envant pam enrere, una estructura similar a la dels ordinadors actuals. De fet, Babbage va treballar de valent per construir la seva màquina de diferències, formada completament per elements mecànics, però encara no l'havia acabada, quan va concebre i va començar a construir-ne una versió més evolucionada, la màquina analítica, una rèplica de la qual s'exhibeix en el Museu de la Ciència de Londres i que, de tant en tant, posen en marxa per mostrar-ne el funcionament correcte. Tot i que tenia en contra l'opinió dels astrònoms oficials, Babbage va aconseguir subvencions del govern anglès per construir els seus dissenys, que van acabar en no-res a causa, en bona part, de la seva notòria incapacitat com a gestor i també, tot s'ha de dir, per més d'una traveta maliciosa que li va ser posada pel cap dels astrònoms oficials, de nom Sir George Bidell Airy. Segons conta el mateix Babbage en unes memòries, els seus somnis per construir una màquina amb les característiques de la seva perseguien arribar a poder fer sense errors les taules astronòmiques de navegació, fonamentals perquè els vaixells poguessin anar a ultramar i tornar. Per això, per evitar els errors, calia que fossin màquines les encarregades de fer aquestes taules i no, com fins aleshores, humans que sempre s'equivocaven. Avui, més de cent anys després, no deixa de ser curiós veure com els ordinadors s'han instal·lat pertot i que, paradoxalment, ningú en els seus cabals no els atorgui cap casta d'infal·libilitat suprema, ans al contrari, tot sovint, els errors informàtics serveixen per justificar-ho tot, fins i tot l'injustificable. En qualsevol cas, com acostuma a passar tantes vegades, el somni de Babbage no era original, ja que molts segles abans, Ramon Llull ja havia tengut una pensada similar i, fins i tot, més profunda que la de Babbage, ja que el Beat perseguia l'obtenció d'un mecanisme que permetés raonar la facultat suprema dels humans sense errors.