«Sor» Estaràs i «Mossèn» Matas

Ja fa una pila de mesos, en ocasió d'un dels molts nombrosos viatges del nostre Govern a Sud-amèrica, en aquesta columna s'aventurava que tant d'interès amb els residents illencs de per allà podria explicar-se, a més de les naturals preocupacions i desitjos de germanor, perquè la hipotètica bossa de vot d'aquests ciutadans començava a ser considerable. Al cap d'uns dies, en una entrevista a la Ultima Hora, la consellera de Presidència, Rosa Estaràs, de la qual és prou coneguda la preocupació per transmetre amor fraternal a les cases balears d'Amèrica, deia que era ridícul pensar que el Govern pogués tenir cap interès electoral en aquest sentit. Bé, és d'agrair a l'honorable consellera que fes l'aclariment sobre les, no podia ser d'altra manera, honorables intencions del nostre executiu, per a vergonya d'aquelles ments perverses que dubtàrem del caràcter quasi missioner dels governants del PP. Clar que quan dijous passat es publicava que el potencial de vot dels balears a l'estranger arriba als 6.600 electors, i que d'aquests la immensa majoria resideixen als països on, casualitats de la vida, Sor Estaràs, i Mossèn Matas i tots els nostres missioners polítics del PP cada dos per tres tenen a bé visitar, i cap a on destinen generoses quantitats econòmiques per mantenir vives i actives les cases balears de per allà, aleshores als ateus que estàvem avergonyits per haver dubtat de les intencions de Sor Estaràs se'ns tornà a aparèixer la temptació dimoniona de perdre la fe en el caràcter missioner dels viatges americans de la Sor i del Mossèn... Sobretot perquè ens pensàvem veure coses rares en el fet que, per exemple, l'increment d'aquesta bossa de vot en els tres darrers anys ha estat d'un 50 per cent. Justament, i tornem-m'hi amb les casualitats, d'ençà que el bionomi missioner Estaràs-Matas ens està regalant amb els actuals Mils Dies de Pau. Però en fi, les casualitats són part de la vida, encara que no s'ho cregui la pèrfida oposició que ha arribat a demanar al Govern el cens d'aquests americans amb dret a vot a les Balears per a fer-hi campanya. Què ho són, de desconfiats. Santa sort i gràcies a Déu siguin dades, que Sor Estaràs ha tornat a posar el crit en el Cel, explicant als difamadors professionals i als perversos opositors que desconeix l'origen de l'augment brutal d'aquests cens, que no té cap relació amb els seus viatges i els de Mossèn Matas per allà, i que ningú no cerqui més intencions que les que s'han fartat d'explicar-nos: potenciar els balls regionals, les tradicions i la llengua de les Balears, a més de suvencionar viatges d'allà cap aquí en l'Operació Enyorança. Si aquests americans practiquen el ball de bot no ho sabem, de les tradicions no consta que facin sobrassades o ensaïmades. Ara, pel que es veu per la JM TV cada pic que la Sor o el Mossèn s'hi desplacen o quan vénen aquí els que s'enyoren, molt de català no han après. Així que el fet, insubstancial, que l'1 per cent del cens electoral balear sigui format per aquests americans, i que s'hagin multiplicat en els darrers tres anys coincidint amb el Govern del Mossèn, és això, pura coincidència. I si fins i tot el 13 de juny votàs encara que només fos una quarta part i, a més encara, tots ho fessin pel PP i, moltíssim més encara, això ajudàs a fer un diputadet... idò tot i tot serien casualitats.