La seu que cau

TW
0

No és cosa d'ara, només. Conten cròniques que, mentre l'estaven fent, ja hi havia gent que deia que cauria. Pel fet de trobar-se on es trobava, arran ran de la murada. Ara fa més de 700 anys. De tant en tant es va repetint la mateixa cançoneta de sempre: la seu és a punt de caure! Aquests dies també. I, segons sembla, va de debò. Hi ha informes tècnics que ho asseguren, diuen.

I l'efecte continua essent el mateix de sempre: s'hi han de posar duros. D'allà on sia, diuen: d'Europa, de l'Estat, del Govern Balear, del Consell Insular, de l'Ajuntament, dels turistes... Ja només falta que se'ns digui que, també, se n'han d'escurar les butxaques ciutadanes!

Vet aquí una breu reflexió: Per conservar i mantenir en bon estat aquest bell exemplar del nostre patrimoni històrico-artístic tan rellevant, hi hem de posar duros, certament. Però, sobretot, hi hem de llevar coses.

I, d'entre les coses que hem de llevar, per mantenir condreta la seu catedral de Mallorca n'hi ha unes que s'han de considerar ben prioritàries i urgents. Es tracta dels cotxes i vehicles motoritzats. Tant els que rondinegen pel seu entorn, com els que hi passen una mica més enfora, com els que la sobrevolen amb motiu de custòdia d'augustes personalitats.

Serviran de ben poqueta cosa tots els doblers, públics o privats, que s'hi aboquin, mentre no deixem de llançar-li diàriament a la cara tot aquest munt de dards enverinats de tones de carboni que només pot arribar a suportar fins a un cert punt.

Cal posar-hi duros, sí. Però s'hi han de llevar cotxes. Doblers sí, però fora cotxes.
No sé si ho diu qualcú, però pens que n'és el preu. L'haurem de pagar, un dia o un altre, si volem conservar condreta la seu catedral de Mallorca. ¿S'hi apunta qualcú?

Cecili Buele i Ramis. Palma