Adéu a les armes?

La responsabilitat per la bomba recau en alguna de les organitzacions armades escindides de l'IRA, que ja fa gairebé dos anys que manté un alto el foc que ha permès avançar en el procés de pau. Prest farà un any de la signatura de l'Acord de Pau dit «de Divendres Sant», ratificat en referèndum per majoria aclaparadora tant a Irlanda del Nord com a la República d'Irlanda. Les eleccions a la nova Assemblea de 108 membres procediren sense incidents el passat mes de juny, ha pogut elegir"ne els ministres primer i segon, i s'hi han pogut reunir, coincidint en l'espai i en el temps per primera vegada en la història, els senyors Ian Paisley i Gerry Adams. S'han posat en marxa els mecanismes per a l'alliberament de presoners condemnats per activitats contemplades a la legislació antiterrorista. Després de llargues i tortuoses negociacions i d'esgotar tots els terminis, l'Assemblea va arribar a un acord sobre les àrees de cooperació que seran competència del Consell de Ministres Nord"Sud. Però tot indica que no es podrà complir el termini previst per constituir el nou Govern d'Irlanda del Nord.

Les eleccions de juny de 1998, amb un 70% de participació, va atorgar 18 escons als nacionalistes «radicals» de Sinn Fein, 24 als nacionalistes «moderats» de l'SDLP, 28 als unionistes «moderats» del Partit Unionista de l'Ulster, 20 als unionistes radicals del Partit Democràtic de l'Ulster, i els cinc o sis partits restants sumaren un total de 18 escons. El vot nacionalista correspon a un 40% del total, amb un increment del 3% pel que fa a les darreres eleccions similars, però un 80% de l'increment correspon a Sinn Fein, que ha augmentat sistemàticament el percentatge de vots des que va abandonar l'abstencionisme i va decidir participar en els comicis celebrats a Irlanda del Nord. A les eleccions a l'Assemblea de l'any 1982 va treure un 10'1% del vot; al Fòrum de 1996 va aconseguir"ne el 15'5% i a l'Assemblea actual té un 17'7% del vot.

Però els unionistes bloquegen reiteradament la formació d'un Govern perquè es neguen a què hi sigui cap representant de Sinn Fein. Són vells mestres en el desplegament de tàctiques per impedir la participació dels representants de la població catòlica en tasques de govern i en boicotejar qualsevol concessió a les aspiracions nacionalistes. També són vells mestres de menysprear olímpicament, i violentament si cal, la voluntat expressada democràticament a les urnes: ho varen fer amb la segregació de sis comtats per formar Irlanda del Nord quan més del 75% de la població de tot Irlanda havia votat per la independència l'any 1918 i estan disposats a fer"ho ara quan més del 71% ha votat a favor de l'Acord de Pau.

A l'apartat dedicat al desarmament, l'Acord reconeix que «la solució de la qüestió del desarmament és una part indispensable del procés de negociació»; es refereix explícitament a «armes en possessió il·legal de grups paramilitars»; remet la responsabilitat per al procés a la Comissió Internacional Independent de Desarmament; i els signants es comprometen a utilitzar llur influència per aconseguir «el desarmament total de totes les organitzacions paramilitars ["] en un termini de dos anys a partir de l'aprovació en referèndums», és a dir, en un termini que acaba el juny de l'any 2000. En lloc no diu que el desarmament és un requisit previ per executar els termes de l'Acord i enlloc no diu que els representants legítims dels ciutadans que els han elegit estiguin subjectes a cap altre mandat que el que ha sorgit de les urnes. El nou Govern d'Irlanda del Nord ha de tenir un màxim de deu ministres, repartits entre els diversos partits representats segons el sistema d'Hondt i d'acord amb el nombre d'escons que ocupen a l'Assemblea: amb qualsevol càlcul, Sinn Fein hi ha de ser. L'adéu definitiu a les armes depèn, ara més que mai, del respecte absolut per les urnes.