La tramitació de les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT)
està provocant una vertadera torrentada informativa. Declaracions
polítiques, opinions tècniques, conseqüències pràctiques i
elocubracions sobre el seu contingut farceixen els nostres mitjans
de comunicació. Davant aquest bombardeig és convenient fer un
parell d'apreciacions que, encara que lògiques, de vegades poden
passar inadvertides. Primer de tot, cal dir amb tota solemnitat
necessària, que l'aprovació de qualsevol instrument d'ordenació és
un fet positu, de no tenir res a tenir qualque cosa sempre hi ha
una millora.
Ara bé, en segon lloc, les crítiques estan més que justificades
per una raó molt senzilla: el fet temporal. Les DOT són un
instrument previst a la Llei d'ordenació territorial de l'any 1987,
i aquesta norma legal preveia la seva redacció i la seva entrada en
vigència en un termini d'un any, és a dir per a 1988. És a partir
d'aquest horitzó que es fixen una sèrie de continguts per a les
DOT, pensant en la situació de finals dels vuitanta. És a dir, es
pensava que les DOT havien de ser generalistes en la mesura de la
pressió i el desenvolupament urbanístic que s'havia produït fins
aleshores; pensament que seria ben diferent si la determinació de
contingut es fes l'any 1999 després de deu anys de consum
territorial desordenat i caòtic. Per tant, el que tenia una lògica
en aquell moment, actualment ja l'ha perduda. En definitiva, no és
que no sigui important tirar endavant les DOT, que ho és, el que
passa és que si el Govern ha perdut tots aquests anys no es pot
pretendre mantenir les DOT com una simple declaració d'intencions,
les DOT han de marcar vinculacions directes, no es pot retardar tot
a la redacció dels plans territorials parcials. Fer una llei amb un
article que digui que la protecció del camp és una peça cabdal del
desenvolupament urbanístic de les Illes Balears és periodísticament
fer una llei proteccionista, però jurídicament i factitivament no
té cap vinculació ni una. El camp es protegeix si es prohibeix
edificar-hi, el paisatge es preserva si s'impossibilita que en lloc
d'arbres hi hagi cases, edificis i autopistes. I la pregunta que
s'ha de fer a les DOT és, precisament, aquesta; les DOT
impossibiliten que hi hagi cases, edificis i autopistes?
La resposta del Govern és la següent: sí, perquè es prohibeixen
noves urbanitzacions als 500 metres de la costa i noves
urbanitzacions aïllades. Mesures que no és que ens pareixin
malament, simplement que esperar dotze anys per això sembla una
mica decebedor. I ho sembla perquè tampoc no és que aquestes
prescripcions provoquin un terratrèmol en l'urbanisme balear; no
ens hem d'enganar, sense les DOT és difícil que hi hagi moltes
urbanitzacions en aquests 500 metres. Pensem que la nostra costa és
composta per nuclis turístics consolidats i per separacions de
terrenys naturals en la majoria dels casos protegits per la Llei
d'espais naturals, per tant, o són urbans, no trobant-se afectats
per les DOT, o rústics especialment protegits, no transformables a
priori en sòls urbanitzables. Sobre les urbanitzacions aïllades no
s'aturen les avui classificades com urbanitzables, el que es diu és
que no se'n podran preveure de noves, és a dir, que un ajuntament
no podrà classificar uns sòls que avui són rústics com a
urbanitzables; mesura que té interès però que, ara per ara, no té
cap efecte real.
Resumint, el que ens demanam molts ciutadans és si les DOT
substrauen terreny del procés urbanitzador. No volem una bona
ensabonada mediambiental. Volem saber què passa amb les
urbanitzacions amb noms i llinatges afectades per la moratòria del
Consell Insular, seran urbanitzats aquests terrenys si o no? Les
DOT no haurien de ser un instrument per repensar el nostre
desenvolupament, i en conseqüència, no haurien d'aturar tot fins
que els plans territorials parcials determinassin si allò ha de ser
rústic o urbanitzable? Quina classe de lògica té dictar normes
inaplicables ja que el fet constructiu ja s'ha consolidat? No és
que les DOT no siguin necessàries, sinó que arriben tard, i per
això han de ser valentes, han d'anar més enllà del caràcter
programàtic que l'any 1987 podia tenir sentit però que ho ha deixat
de tenir l'any 1999, han de ser proteccionistes particularment i no
de manera genèrica i inaplicable; una regulació ben intencionada
pot arribar tard, ja que el que pretén evitar ja s'ha produït. I
aquest és el problema de les DOT que no són prou valentes (no
desclassifiquen) i, per tant, arribaran tard quan, les seves normes
de desenvolupament, diguin que fer deu blocs d'apartaments en
aquest indret és perjudicial, bàsicament perquè els deu blocs ja hi
seran i, aleshores, dir-ho ja serà inútil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.