DOT

TW
0

La tramitació de les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT) està provocant una vertadera torrentada informativa. Declaracions polítiques, opinions tècniques, conseqüències pràctiques i elocubracions sobre el seu contingut farceixen els nostres mitjans de comunicació. Davant aquest bombardeig és convenient fer un parell d'apreciacions que, encara que lògiques, de vegades poden passar inadvertides. Primer de tot, cal dir amb tota solemnitat necessària, que l'aprovació de qualsevol instrument d'ordenació és un fet positu, de no tenir res a tenir qualque cosa sempre hi ha una millora.

Ara bé, en segon lloc, les crítiques estan més que justificades per una raó molt senzilla: el fet temporal. Les DOT són un instrument previst a la Llei d'ordenació territorial de l'any 1987, i aquesta norma legal preveia la seva redacció i la seva entrada en vigència en un termini d'un any, és a dir per a 1988. És a partir d'aquest horitzó que es fixen una sèrie de continguts per a les DOT, pensant en la situació de finals dels vuitanta. És a dir, es pensava que les DOT havien de ser generalistes en la mesura de la pressió i el desenvolupament urbanístic que s'havia produït fins aleshores; pensament que seria ben diferent si la determinació de contingut es fes l'any 1999 després de deu anys de consum territorial desordenat i caòtic. Per tant, el que tenia una lògica en aquell moment, actualment ja l'ha perduda. En definitiva, no és que no sigui important tirar endavant les DOT, que ho és, el que passa és que si el Govern ha perdut tots aquests anys no es pot pretendre mantenir les DOT com una simple declaració d'intencions, les DOT han de marcar vinculacions directes, no es pot retardar tot a la redacció dels plans territorials parcials. Fer una llei amb un article que digui que la protecció del camp és una peça cabdal del desenvolupament urbanístic de les Illes Balears és periodísticament fer una llei proteccionista, però jurídicament i factitivament no té cap vinculació ni una. El camp es protegeix si es prohibeix edificar-hi, el paisatge es preserva si s'impossibilita que en lloc d'arbres hi hagi cases, edificis i autopistes. I la pregunta que s'ha de fer a les DOT és, precisament, aquesta; les DOT impossibiliten que hi hagi cases, edificis i autopistes?

La resposta del Govern és la següent: sí, perquè es prohibeixen noves urbanitzacions als 500 metres de la costa i noves urbanitzacions aïllades. Mesures que no és que ens pareixin malament, simplement que esperar dotze anys per això sembla una mica decebedor. I ho sembla perquè tampoc no és que aquestes prescripcions provoquin un terratrèmol en l'urbanisme balear; no ens hem d'enganar, sense les DOT és difícil que hi hagi moltes urbanitzacions en aquests 500 metres. Pensem que la nostra costa és composta per nuclis turístics consolidats i per separacions de terrenys naturals en la majoria dels casos protegits per la Llei d'espais naturals, per tant, o són urbans, no trobant-se afectats per les DOT, o rústics especialment protegits, no transformables a priori en sòls urbanitzables. Sobre les urbanitzacions aïllades no s'aturen les avui classificades com urbanitzables, el que es diu és que no se'n podran preveure de noves, és a dir, que un ajuntament no podrà classificar uns sòls que avui són rústics com a urbanitzables; mesura que té interès però que, ara per ara, no té cap efecte real.

Resumint, el que ens demanam molts ciutadans és si les DOT substrauen terreny del procés urbanitzador. No volem una bona ensabonada mediambiental. Volem saber què passa amb les urbanitzacions amb noms i llinatges afectades per la moratòria del Consell Insular, seran urbanitzats aquests terrenys si o no? Les DOT no haurien de ser un instrument per repensar el nostre desenvolupament, i en conseqüència, no haurien d'aturar tot fins que els plans territorials parcials determinassin si allò ha de ser rústic o urbanitzable? Quina classe de lògica té dictar normes inaplicables ja que el fet constructiu ja s'ha consolidat? No és que les DOT no siguin necessàries, sinó que arriben tard, i per això han de ser valentes, han d'anar més enllà del caràcter programàtic que l'any 1987 podia tenir sentit però que ho ha deixat de tenir l'any 1999, han de ser proteccionistes particularment i no de manera genèrica i inaplicable; una regulació ben intencionada pot arribar tard, ja que el que pretén evitar ja s'ha produït. I aquest és el problema de les DOT que no són prou valentes (no desclassifiquen) i, per tant, arribaran tard quan, les seves normes de desenvolupament, diguin que fer deu blocs d'apartaments en aquest indret és perjudicial, bàsicament perquè els deu blocs ja hi seran i, aleshores, dir-ho ja serà inútil.