Diada cavallística-medieval

L'estat de les autonomies és una font constant de creació d'identitat, en la mesura que identifica un conjunt de població amb un poder que per proper és sentit i viscut com a propi. De fet, hi ha persones autoritzades que veuen un perill en aquest procés, hi veuen una possible taifinització, en el sentit que d'un gran Califat es passi a regnes taifes on cadacú vagi pel seu vent. Evidentment, en el més gran nombre de casos això és pur alarmisme no fonamental. De totes maneres, existeixen una sèrie d'excepcions que serien els de les nacions d'arrel no castellana, on a causa de l'equivalència de l'estat amb aquesta arrel castellana, la creació d'identitat es pot convertir en diferència. En inversa a l'uniformisme borbònic que ha caracteritzat els darrers tres segles. En potenciació de les personalitats nacionals alienades i perseguides. Aleshores, es planteja el tema de fons: en la mesura que la llengua catalana no és un patrimoni de l'estat (és el que va venir a dir el ministre de cultura quan es va demanar al govern central que intervingués davant l'incompliment de les cinematogràfiques americanes del decret de doblatge al català) sinó una cosa emprenyosa, la seva potenciació és contrària a l'estat espanyol. Ens hem de fixar bé, el problema no és dels catalanoparlants que poden intentar viure en plenitud a un estat plurilingüe, el problema és dels nacionalistes espanyols que no poden acceptar que dins el seu concepte d'estat hi hagi més d'una identitat nacional. Clar, aquesta discussió es produeix allà on les dues forces estan ben delimitades, a tots ens ve al cap el cas de Catalunya.

Situació diferent és la nostra, la balear, no som ni figa ni raïm. I no ho som en el sentit que tenim una identitat d'arrel no castellana, però a la vegada som governats pels nacionalistes espanyols; així, es crea el gran conflicte. Celebrar una diada, en teoria, crea identitat balear, com que aquesta identitat resulta, segons la ideologia dominant, incompatible (encara que no ho diguin), o no se celebra que era la teoria vigent durant els primers catorze anys d'autogovern, o es fa una celebració que creï la manco identitat possible. Aquesta és una interpretació amb una certa coherència, per molt que no agradi. L'altra interpretació és sostenir que no saben què volen: abans pensaven que no era important celebrar un dia de Balears, i ara pensen que sí, sense criteris, ni raons justificadores; en política les coses no es fan sense una explicació, tot i que moltes vegades l'explicació no es pot fer pública. O potser pensen que si és possible la plurinacionalitat, però aleshores com poden estar al mateix vaixell dels que la neguen?