Karol Wojtyla sempre ha estat un Papa d'actuacions més que discutibles. En realitat no hauria d'ésser així, perquè la seva línia de conducta moral i ideològica ha estat prou clara. Això no obstant, els responsables del màrqueting vaticà s'han entestat a fer-nos creure que aquelles decisions papals que bona part de l'opinió pública censurava tenien una lectura positiva. A parer dels dissenyadors d'imatge, tot era qüestió de posar"nos dins la pell del Sant Pare. I si tal cosa no era possible a tothom "perquè hi ha gent que no es mostra disposada a creure's, així com així, que un ase vola", almenys es pretenia que li donàssim un marge de confiança atenent a la categoria santíssima del seu càrrec. Així, quan Wojtyla amonestava públicament Ernesto Cardenal per la seva implicació en la guerrilla sandinista, no era perquè censuràs que els oprimits es rebel·lassin contra els seus opressors, sinó perquè considerava que un ministre de Déu no podia empunyar les armes. I quan viatjava als Estats Units i no mostrava la seva repulsa a Clinton per la vigència de la pena de mort, era perquè el Vaticà ha d'ésser molt respectuós amb els costums i les lleis dels pobles anomenats lliures. Naturalment, les excuses de pelatge consemblant a aquestes sols se'ls empassa qui vol; i els altres, en sentir"les, ens quedam muts, amb una cara que reflecteix escepticisme i decepció a parts iguals. Si tant voleu, és una reacció humana. Serà per l'educació rebuda, però des del creient a l'ateu, tots esperam que, davant les situacions d'abús social, l'església prengui partit a favor dels desvalguts. I una de dues: o hi ha moltes maneres de defensar la dignitat humana "cosa mala de creure" o l'església, deixant de banda tot pudor, es concedeix la llibertat d'agranar descaradament cap a ca seva. És a dir, a favor dels interessos ideològics de l'estructura vaticana. Per bé que Wojtyla faci ús del llenguatge assenyat i asèptic dels diplomàtics, sabem que té dues vares d'amidar. No condemna, amb la mateixa contundència, la violació dels drets humans sota la dictadura de Stalin que sota la de Franco. Ni tampoc no ha tingut el mateix significat pastoral un viatge a Cuba que al Xile pinotxetista, encara que les notes oficials de premsa del Vaticà ens diguessin que sí. Wojtyla viatjà a Xile per a disculpar la dictadura, i a Cuba per a denunciar l'opressió del règim castrista. Amb les dictadures de dretes Joan Pau II té màniga ampla. No sols no ha condemnat els abusos de poder que es cometeren a l'Espanya franquista, sinó que a hores lliures beatificarà tot clergue assassinat pels rojos. Dels altres, dels que assassinaren els nacionals, cap ni un. Tant se val! Tanmateix no es tracta de veure quin bàndol té més presència en el martirologi. Si hi faig referència, és per a establir la direcció cap a on apunten les simpaties de Wojtyla. El Papa sent debilitat per l'ordre que emana del poder, i pels pobles que formen un estat. Els kurds no l'interessen gaire. I els catalans no li feim fred ni calor. A posta cada any, per Nadal, ens fa el menyspreu de negar"nos els molts d'anys en català. Ni la catòlica CIU ha aconseguit reblanir"li el cor. És un home tossut, Wojtyla. I d'idees clares. Encara que els seus assessors d'imatge ens vulguin fer creure que si fa això és perquè vol dir allò, no ens enganyem. El Papa diu el que vol dir i dóna suport a qui realment ell creu que s'ho mereix. Quan va visitar Santiago no va tenir inconvenient a donar la seva benedicció personal a la família Pinochet, hostatjada a la Casa de la Moneda, una casa robada. Pinochet va ésser cursillista i un defensor fanàtic de la família i dels costums tradicionals, i totes aquestes característiques, a ulls de Wojtila, arraconaven fets tan circumstancials com la neteja humana que havia portat a terme al seu país. De no creure"ho no l'hauria beneït. Ni s'enganyava aleshores ni s'enganya ara respecte a la moralitat de Pinochet. Sobre el general, arrestat a Londres, pesen acusacions de tortures, violacions i assassinats d'homes, dones i infants. I ho sap Wojtila. Així i tot demana al govern anglès que denegui la seva extradició a Espanya. Els assessors d'imatge del Vaticà diuen que és per raons humanitàries. No esperàvem altra cosa.