L'execució, el 24 de febrer de 1937, d'Emili Darder "darrer batle republicà de Palma", d'Alexandre Jaume "exdiputat socialista", d'Antoni Mateu "batle republicà d'Inca" i d'Antoni Maria Ques "alcudienc afiliat a Esquerra Republicana" fou la sentència final al judici a la democràcia republicana que aquests representaven.
La memòria de la barbàrie feixista té en aquest cas el testimoni de Bernanos a Les Grands Cimitières sous la lune i de Llorenç Capellà al Diccionari Vermell entre les narracions més directes i esfereïdores dels fets ocorreguts.
Els quatre dirigents, un del PSOE i tres d'Esquerra Republicana, es caracteritzaren en la seva trajectòria personal i política per la moderació i la voluntat negociadora i d'entesa, ben enfora dels plantejaments violents d'aquells qui ordenaren, executaren i celebraren el seu assassinat, practicants d'un terrorisme d'alta intensitat.
Foren els caps visibles d'una repressió sistemàtica que provocà una mitjana de quinze execucions diàries i que deixà milers de morts a Mallorca. La memòria de tots ells és inesborrable i un gran exponent de la lluita del nostre poble per la llibertat.