algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

No em fa gens de gràcia

Avui dematí, (5 de febrer de 1999) quan he llegit la carta de Miquel López Crespí «Antònia Vicens: Tanmateix tothom ho sabia», he pensat una cosa que no em fa gens de gràcia pensar-la: he pensat que l'empipament de Planas Sanmartí, quan demanava públicament a Miquel López Crespí, no fa gaire temps, si va lluitar contra la dictadura tot sol o si qualque vegada lluitava acompanyat, no era una cosa tan desenraonada.

En nom d'aquesta lluita antifranquista, avui Miquel titlla de cínica, d'humanament degradada, de poc compromesa socialment, de practicar una política cultural reaccionària i de fer olor de feixisme una persona que, almenys, és tan antifeixista com ell, i molt més honesta, per descomptat. Si no ho record malament, aquesta persona tan corrupta que és Antònia Vicens va lluitar moltíssim contra persones que es reien d'ell, perquè ell pogués promocionar la seva obra a Barcelona i perquè actuàs en representació dels escriptors de Mallorca, el mes de juny del 1997.

I la persona que signa aquesta carta, vaig barallar-me amb un escriptor que tota la vida havia estat amic meu perquè no em va agradar que digués que jo passaria a la història de la literatura catalana i Bartomeu Fiol també, però que no hi passaria ell, López Crespí. Vaig trobar espantós que qualcú, i encara més un amic meu, m'utilitzàs per fer mal a un company. No dubt que López Crespí deu saber-ne les conseqüències, d'aquesta baralla per ell: tot l'estiu vaig ser bescantada a les pàgines d'un diari, en al·lusions, als articles signats per aquest amic meu, i a les del suplement en atacs més virulents d'aquest mateix autor sota pseudònim. Avui, per combatre totes aquestes misèries, ho tornaria a fer.

He escrit un article "ara veurem si me'l publicaran, no és tothom que tengui la llibertat d'expressió tan garantida com López", en què he plantejat algunes coses que cal que siguin dites i que ningú no diu. Mentrestant "i per si de cas", Miquel López Crespí haurà d'explicar als seus lectors "entre els quals jo em compt" quines proves té per acusar Antònia Vicens d'haver-se posat d'acord amb els altres membres del jurat, que no són amics seus, per donar el vot a un concursant al qual ella, en una altra ocasió, havia desemmascarat en públic del seu pseudònim i s'hi havia enfrontat.

No han de ser més honrats que els altres per donar el vot a un enemic, fins i tot quan saps que tota la premsa t'atacarà per haver-li-ho donat?

Contesta, Ló-Peix, perquè ara no és tan sols Biel Janer Manila qui ha estat atrapat. Si tens proves contra Confita, treu-les tot d'una, perquè les que jo tenc contra tu escrites amb les teves mans et faran caure el pèl.

Xesca Ensenyat. Can Picafort

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.