Davant la tragèdia del Kurdistan, la paraula solidaritat és ja un tòpic d'absoluta ineficàcia. Hem de tornar a la «fraternité» de la revolució francesa i, encara més, a la revolució de l'amor cristià de fa vint segles i creure, de bon de veres, que tots som germans. Mentre no es practiqui aquesta convicció essencial, que tant pot ésser cristiana com islàmica, agnòstica com creient, occidental com oriental, etc., hi haurà tragèdies com les que avui consideram. És evident que l'optimisme d'Ecevit, quan ja té empresonat el líder independentista Ocalan, no és la fraternitat que aqui proposam com a única solució del problema.