Cafè amb sucre? Gràcies, senyor Aznar!

16/02/99 0:00

Al·leluia, al·leluia i qui espera, desespera.
He volgut encapçalar d'una manera eixerida i amb bon humor, malgrat que la processó vagi per dins i que, sembla, hi anirà per molts d'anys.
Idò, estic més content que un nin amb sabates noves perquè enguany, amb la «considerable» puja que el senyor Aznar ha concedit, extralimitant-se en la seva magnanimitat, al col·lectiu de funcionaris de la nostra malmenada Espanya (no m'estranya que no estigui més espanya-da) ja ens podrem jubilar abans d'hora. Almanco, de moment, crec, sense por d'equivocar-me, que el cafetet enguany el podrem prendre amb sucre, no molt, però una miconeua per fer-ho un poc dolç, i li estic agraït, senyor Aznar, per cuidar de la nostra salut i que ens tornem diabètics. Vostè també es podrà retirar de la carrera política sense por de la inseguretat econòmica perquè vaja paga que es deu endur, que no és veritat? Sí, vostè i tots els que l'acompanyen són els que s'enduen la tallada grossa de les partides dels pressuposts generals destinades a pagar als funcionaris.

Sincerament, senyor Aznar i altres enfilalls de polítics i càrrecs «ben atesos i panxes plenes» de qualsevol sistema polític, ja poden parlar de la democràcia i de la justícia i de la solidaritat i d'altres coses garrides, mentre no es compartesqui la riquesa amb tothom i quan dic tothom vull dir tothom, és a dir, pensionistes, marginats, funcionaris (la majoria, perquè n'hi ha que van ben grassos i l'aprofiten bé, la conjuntura) i totes aquelles persones que ho tenen mal de fer arribar a fi de mes, sincerament, torn a repetir, les dictadures no es diferenciaran molt de qualsevol altre sistema polític, mentre hi hagi pobres i rics que s'aprofiten dels altres i tenen més, molt i vergonyosament més, del que necessiten per viure dignament. Torn a repetir, senyor Aznar, no tergiversi el significat profund de les teories democràtiques de justícia i solidaritat mentre no es dugui a terme el verb «compartir» fins a les seves darreres conseqüències.

I gràcies, senyor Aznar i companyia, el cafè és més saborós amb un poc de sucre.

Joan Llorenç Amer Comas. Marratxí