La trilateral nacionalista, reunida a Barcelona, comença a escalfar l'opinió pública de cara a plantejar al govern de l'Estat la supressió del ministeri de Cultura. I encara que els Ansón, Pérez Reverte i altres militants de l'espanyolisme ideològic facin sonar tambors de guerra, Aznar l'haurà de suprimir per pura coherència democràtica. Si els conservadors reconeixen la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, no té sentit mantenir, amb els diners de tots, un ministeri que sols assumeix la representativitat de la cultura i de la llengua castellana. CIU, PNB i BNG són conscients que desfer allò que ha estat un dels pilars més significatius del centralisme durà temps i feina. Però confien, per a aconseguir-lo, en la gent que els dóna suport amb els seus vots. Saben que no es troben sols. Malauradament, a les Illes Balears, no s'ha estructurat un bloc social semblant al de Catalunya, Euskadi i Galícia, i correm el risc de perdre, definitivament, un dels trets més determinants de qualsevol cultura com és la llengua. I si perdem la llengua, perdem els calçons. La situació és alarmant, malgrat la bona pinta que tenen les programacions culturals endegades des del Consell de Mallorca i des de la Direcció General de Cultura del Govern Balear. Tanmateix bona part de la classe política no sap, ni vol, defensar l'ús de l'idioma català més allà del testimonialisme. D'altra banda, ningú no els demana explicacions. Dies enrere, la delegada del Govern va escoltar com els Joves per la Llengua li plantejaven la necessitat que a les dependències de la policia puguin atendre la gent en català. I per a tota resposta va prometre, als seus joves interlocutors, fer gestions a Madrid per a mirar d'aconseguir els serveis d'un traductor. És a dir, que amb una rialla a la boca els va agreujar fins al moll dels ossos. M'aprés a dir que mai no he posat en dubte l'amor de Catalina Cirer envers els costums i la cultura de Mallorca. Precisament per això, vull fer-li notar que la seva proposta és un insult a ella mateixa i a tots nosaltres, els seus paisans. Tal volta no s'adona que, al proposar-nos un traductor, ens ha fet saber que som una reserva índia? Com és possible que a la nostra pròpia terra necessitem d'intèrprets per adreçar-nos a l'Administració? Cal recordar que la constitució i l'estatut ens atorguen categoria de ciutadans i que, com a tals, pagam els imposts per a mantenir, entre altres coses, un aparell policíac al nostre servei? No vull, no cal dir-ho, carregar les tintes damunt Catalina Cirer, una persona entranyable. Sobretot, no ho vull, perquè la seva resposta als Joves per la Llengua es troba en sintonia amb altres fets que denoten fins a quin punt el sentiment d'inferioritat està fent estralls entre nosaltres. Fa dos mesos, el president del Reial Mallorca "«Real Club Deportivo Mallorca», en els papers" renuncià a catalanitzar-ne el nom per no ferir susceptibilitats (les dels castellans, és clar). La decisió és lamentable, tant o més que pel mallorquinisme de rebosillo que professa el senyor Reynés, per la manca de resposta per part dels socis. No hi ha mallorquins al Mallorca? No és mallorquinista la mateixa Catalina Cirer? No vull dramatitzar, però a aquell que bada la boca al vent li entren mosques. I els pobles corren una sort consemblant a la dels individus. El senyor Pere Pascual, que és Director General de Turisme, en assabentar-se que els tours operadors alemanys organitzen, a Palma, cursos de castellà durant l'hivern, no ha pogut estar-se d'expressar públicament la seva joia. En cap moment no li ha passat pel cap la possibilitat de suggerir a aquesta gent que estudiï català. Potser, perquè tant li fa el problema social que causa la falta d'integració de la comunitat alemanya a Mallorca. Naturalment el senyor González Ortea no li demanarà explicacions per la seva banalitat. L'abandó dels nostres drets lingüístics és exponent d'una falta pregona de dignitat col·lectiva. El mal no és únicament cultural, sinó moral. Ens falta esperit. A la majoria dels finals d'etapa de la passada Volta a Mallorca, els locutors s'adreçaren al públic, arremolinat a l'arribada, en castellà i en alemany. I no tenc constància que ningú del públic ni de les institucions municipals i autonòmiques que patrocinaven la prova expressassin la més mínima protesta per allò que és una conculcació descarada dels drets dels mallorquins. Qui perd els orígens per la identitat. O la dignitat? La dignitat, és clar. L'esclau que duim dedins està ofegant l'ésser lliure que també duim dedins, encara que més amagat. Voldria que el mal tingués remei. Però ho dubt. Anam malament. Els mallorquins són més mansos que el bou de Betlem, i jo som un coremer. Així que no podem anar pitjor.