El Dret Civil que regula les relacions privades dels ciutadans
entre ells, parteix de dos conceptes fonamentals; la capacitat
jurídica o aptitud de l'individuu per esser subjecte de drets i
obligacions i la capacitat d'obrar entesa com l'aptitud per
governar els drets i obligacions del que n'és titular i que s'obté
amb la majoria d'edat.
Existeixen malalties, la gran majoria d'elles psíquiques, que
comprometen greument l'autogovern de la persona que les pateix,
d'acord amb les responsabilitats que aquesta ha d'assumir. Les que
més freqüentment són tributàries d'incapacitació civil són les
oligofrenies, demències senils, esquizofrènia i les toxicomanies
greus i habituals.
Per protegir el malalt, la seva persona en relació amb la
societat i l'adequada administració dels seus béns, la llei ha
establert el procés d'incapacitació, pel qual és nomena una
tutoria, sia personal o en la figura d'una institució, que queda
sotmesa al control de l'Autoritat Judicial, del Ministeri Fiscal.
Per tant, ningú no pot ser declarat incapaç, és a dir, reduït a una
minoria d'edat, jurídicament parlant, si no és en virtud de les
causes establertes per la llei i mitjançant el pertinent
procediment judicial i sentència en ferm.
Un altre concepte important és el de provisionalitat. Ja hem
assenyalat, que el pacient declarat incapaç, haurà de tenir una
malaltia o deficiència persistent, persistència de la malaltia no
implica necessàriament irreversibilitat.
De la mateixa manera que hi ha un procés legal per incapacitar
una persona, hi ha un procediment legal per restituir-li tots els
seus drets civils si el curs de la seva malaltia s'estabilitza o
pren un sentit de favorable recuperació. I tot els qui estem en
relació amb aquest pacients de manera crítica i solidària, sabem
com canvia el pronòstic segons l'atenció personalitzada que els
donem i els recursos sociosanitaris que la societat, en la figura
dels seus polítics i gestors, els dedica.
Un tercer concepte a ressenyar és el de graduabilitat. La
incapacitació pot ser total o parcial, per exemple, necessitat d'un
tutor només per l'administració dels seus béns, segons el grau de
la malaltia i de les circumstàncies personals del pacient, en el
convenciment que el fet de la malaltia no es pot desvincular de la
identitat del malalt com a ésser social que lluita per conservar-la
en circumstàncies adverses.
Una darrera consideració sobre la figura del tutor. Qui exerceix
la tutela es compromet davant la llei a la cobertura de les
necessitats vitals bàsiques del tutelat, tenir un habitatge
decorós, l'alimentació adequada i una qualitat de vida digna. Pero
no només això. Tractant-se de persones malaltes, el tutor té
l'obligació de proporcionar-los els adequats recursos
rehabilitadors per recuperar la seva autonomia i preservar la seva
identitat. I ara uns quants interrogants: existeixen a la nostra
comunitat aquests recursos? Es preocupa l'administració per la
rehabilitació d'aquestes persones? Quina és la situació real dels
discapacitats mentals de les nostres illes?
Potser caldrà que tots aquells que exerceixen de tutors i que
per tant han de respondre davant el Jutge i el Fiscal de les seves
actuacions, reclamin als professionals i als Organismes Sanitaris
els mitjans per poder complir les seves funcions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.