Discriminació lingüística as Capdellà

En un moment del parlament, amb un posat tot de somriures adients per a l'època preelectoral, la regidora Maqueda va fer saber que l'associació local de gent gran havia volgut fer un regal, un brodat, a la batlessa Nájera; em pens que va dir que ho feien amb motiu del seu recent aniversari. Bono, la cosa pareixia una reunió organitzada per les Dones d'empenta o per l'associació Bona Gent, que ve a ser el mateix. Escaldat per la feta, vaig demanar a un home del veïnat el motiu pel qual no exigien l'ús del mallorquí en un acte públic i popular. Em va contestar que no ho sabia i que la regidora Maqueda parlava un mallorquí correcte.

Pel que vaig sentir del seu parlament, vaig suposar que, probablement, el devia parlar millor que el castellà. Vaig deduir, idò, que el tema no era un problema de desconeixement voluntari, o simplement de desconeixement inconscient; no, el problema era de nul·la voluntat política, o el que és el mateix, voluntat de voler discriminar els mallorquins expressament.

Tot això em va fer pensar en una cosa. De vegades fa la sensació que en temes de reivindicació cultural i d'autogovern totes les garrotades són per al Partit Popular i que per defecte el PSOE en surt beneficiat injustament, quan en realitat està més que demostrat que allà on el PSOE hauria de fer més feina en aquest sentit, també acluca els ulls, encara que ho facin, aparentment, amb més bon estil. Aquest pensament també em duu a la memòria una lúcida predicció que en temps de la transició democràtica ja va fer l'intel·lectual valencià Joan Fuster. Fuster ja va endevinar llavors que els qui estirarien la brida de les reivindicacions d'autogovern i culturals no serien només les dretes, "de fet a Catalunya i Euskadi les dretes en són sensibles" serien sobretot, va vaticinar, els socialistes.