Suposam que Fomento de Construcciones y Contratas, l'actual concessionària del túnel de Sóller, va optar lliurement per acabar les obres i fer-se'n seva la llicència. L'empresa d'Esther Koplowitz devia saber on es ficava , i les dificultats que tindria per rendibilitzar la inversió. En aquest sentit, no són de rebut les queixes que fa contra els usuaris: és una tasca seva eliminar el frau, si és que existeix. No obstant això, és cert que el túnel de Sóller és un problema per al conjunt de la societat balear. La concessió que va fer Gabriel Cañellas al seu soci i amic Antoni Quart va ser posada en dubte per la fallida d'aquest, més interessat a construir un port esportiu que no un túnel ruïnós pels descomptes engrescadors que va oferir als sollerics. La decisió del Govern Cañellas ha condicionat l'esdevenir: Mallorca pateix el que possiblement sigui el peatge més car d'Europa (505 pessetes per tres quilòmetres per als «no-residents»). A més, la imatge de les Illes ha quedat aixafada: de ser un «model» per a Espanya, com assegurava Aznar quatre anys enrere, han passat a ser maleïdes i oblidades. Per tant, és sensat pensar que el Govern actuarà. El túnel, com a servei públic, és constitucionalment de tots de la mateixa manera i el rescat seria el més just. Però si no fos ara possible, l'Executiu ha de corregir els desastres de Cañellas, sigui amb compensacions per a l'empresa que assumí la fi d'obra o amb un nou sistema de pagament que elimini l'actual i agreujant situació.