Multa a l'ORNI

TW
0

La història del progrés de la humanitat, vista a través dels invents que l'han fet possible, no ha estat precisament allò que en podríem dir un camí de roses, especialment per a molts dels inventors que van haver de gastar molta més imaginació i creativitat, i moltes vegades prestigi i fortuna personal, per convèncer els seus contemporanis de la utilitat de la seva troballa, que les que van haver de menester per crear el mateix invent. La incomprensió que acostuma a enrevoltar els inventors està magníficament representada per un estereotip que parla tot sol, atès que la paraula inventor està gairebé sempre associada a la imatge d'algú a qui falta o sobra una brusca. El fet és que no hi ha cap universitat que contempli entre els seus plans d'estudi un que permeti l'obtenció del títol d'inventor. Aquest és un títol que s'obté explotant habilitats tan simples com la curiositat d'un nen, o tan complicades com la caparrudesa dels que no accepten un no per resposta. La sacarina, els microones i el velcro són alguns dels exemples d'invents deguts a l'afany de persones que es trobaren en situacions per a les quals hi havia una explicació fàcil, però que no els acabava de satisfer.

Alguns dels inventors han hagut de lluitar també contra la usurpació que d'altres han fet de les seves troballes, com per exemple el telèfon i els ordinadors en un xip. Pel que fa el telèfon, tot indica que Bell va guanyar, per una qüestió d'hores en la patent, el judici sobre la paternitat d'aquest aparell que li va interposar un tal E. Gray. Pel que fa a la idea de posar tot un ordinador en un xip, el seu inventor, un desconegut enginyer de nom Gilbert P. Hyatt, va haver de batallar més de vint anys en els tribunals americans fins que, l'any 1990, li fou reconeguda la patent i, per consegüent, els multimilionaris drets corresponents. Tot sovint, també, els inventors han fet les seves troballes quan cercaven una cosa totalment diferent, és el cas del telèfon, del gramòfon, dels microones, l'aspirina i moltes coses que avui formen part del nostre paisatge habitual. Però, sense cap casta de dubte, el de la incomprensió dels seus contemporanis és el més gran dels entrebancs que han posat a prova la caparrudesa de molts dels grans inventors: el telègraf, el telèfon, la ràdio, la televisió i els ordinadors (qui ho diria!) han estat invents que s'han vist durament criticats i rebutjats en els seus orígens més primigenis. Quan va entrar en funcionament la primera línia de telègraf entre Washington i Baltimore, un cronista va comentar que ja era possible comunicar-se instantàniament entre aquestes dues ciutats encara que, tanmateix, no creia que tenguessin res per dir-se. El telèfon havia de ser un aparell per transmetre concerts a distància i fineses consemblants, però no era ben vist tenir-ne un a casa. Babbage va idear els ordinadors cent anys abans que funcionés el primer ordinador electrònic, els anys quaranta. Sense deixar el món de la informàtica, va costar més de deu anys que empreses com IBM creguessin en les possibilitats dels ordinadors personals. De tal manera que l'enfilall d'aquestes històries es fa interminable.

Amb una paraula, que ens pensàvem que ja ho havíem sentit dir tot i, com sempre que un hom fa una pensada d'aquesta casta, l'error ha estat de dimensions monumentals, ja que resulta que avui hem sabut que un pobre jubilat d'un poble de Múrcia, inventor aficionat, ha estat sancionat per part de l'autoritat "cal suposar que competent" amb una multa de cinquanta mil pessetes per circular pels carrers del seu poble damunt un ORNI, és a dir un objecte rodant no identificat. Vagi per endavant que el nom del vehicle no és meu, és el que figura a la denúncia corresponent. L'invent que ha duit aquest senyor a infringir la llei de circulació és un vehicle que, malgrat la incomprensió i rigidesa del guàrdia municipal que l'ha multat, té moltes característiques que l'avalen com un invent de futur. Es tracta d'una bicicleta a la qual ha adaptat un motor elèctric mogut per un pannell solar, que li permet arribar a abastar velocitats de l'ordre dels setanta quilòmetres per hora. Tots els elements, pannell solar inclòs, provenen del reciclatge de peces d'altres aparells. Fins i tot, les plaques solars proporcionen energia suficient per alimentar un radiocasset i el disseny garanteix el funcionament del motor fins una hora després de la posta del sol. És a dir, es tracta d'un vehicle que fa servir energies alternatives, que no contamina i que, per afegitó, prové del reciclatge d'altres aparells. Tot plegat, fa que l'invent i l'inventor siguin mereixedors, per irreverents, de la multa i cal dir que han tengut molta de sort, perquè, temps enrere, haurien estats cremats de forma fulminant per indicis de bruixeria. De tota manera, per ventura la notícia de la multa, a més de posar en evidència que la incomprensió és un dels obstacles més grans pel progrés, haurà servit per donar a conèixer aquest primer prototipus d'ORNI ecològic, de tal manera que el seu inventor, pot imputar les cinquanta mil de la multa al capítol de publicitat. No tot ha de ser negatiu.