La història del progrés de la humanitat, vista a través dels
invents que l'han fet possible, no ha estat precisament allò que en
podríem dir un camí de roses, especialment per a molts dels
inventors que van haver de gastar molta més imaginació i
creativitat, i moltes vegades prestigi i fortuna personal, per
convèncer els seus contemporanis de la utilitat de la seva
troballa, que les que van haver de menester per crear el mateix
invent. La incomprensió que acostuma a enrevoltar els inventors
està magníficament representada per un estereotip que parla tot
sol, atès que la paraula inventor està gairebé sempre associada a
la imatge d'algú a qui falta o sobra una brusca. El fet és que no
hi ha cap universitat que contempli entre els seus plans d'estudi
un que permeti l'obtenció del títol d'inventor. Aquest és un títol
que s'obté explotant habilitats tan simples com la curiositat d'un
nen, o tan complicades com la caparrudesa dels que no accepten un
no per resposta. La sacarina, els microones i el velcro són alguns
dels exemples d'invents deguts a l'afany de persones que es
trobaren en situacions per a les quals hi havia una explicació
fàcil, però que no els acabava de satisfer.
Alguns dels inventors han hagut de lluitar també contra la
usurpació que d'altres han fet de les seves troballes, com per
exemple el telèfon i els ordinadors en un xip. Pel que fa el
telèfon, tot indica que Bell va guanyar, per una qüestió d'hores en
la patent, el judici sobre la paternitat d'aquest aparell que li va
interposar un tal E. Gray. Pel que fa a la idea de posar tot un
ordinador en un xip, el seu inventor, un desconegut enginyer de nom
Gilbert P. Hyatt, va haver de batallar més de vint anys en els
tribunals americans fins que, l'any 1990, li fou reconeguda la
patent i, per consegüent, els multimilionaris drets corresponents.
Tot sovint, també, els inventors han fet les seves troballes quan
cercaven una cosa totalment diferent, és el cas del telèfon, del
gramòfon, dels microones, l'aspirina i moltes coses que avui formen
part del nostre paisatge habitual. Però, sense cap casta de dubte,
el de la incomprensió dels seus contemporanis és el més gran dels
entrebancs que han posat a prova la caparrudesa de molts dels grans
inventors: el telègraf, el telèfon, la ràdio, la televisió i els
ordinadors (qui ho diria!) han estat invents que s'han vist
durament criticats i rebutjats en els seus orígens més primigenis.
Quan va entrar en funcionament la primera línia de telègraf entre
Washington i Baltimore, un cronista va comentar que ja era possible
comunicar-se instantàniament entre aquestes dues ciutats encara
que, tanmateix, no creia que tenguessin res per dir-se. El telèfon
havia de ser un aparell per transmetre concerts a distància i
fineses consemblants, però no era ben vist tenir-ne un a casa.
Babbage va idear els ordinadors cent anys abans que funcionés el
primer ordinador electrònic, els anys quaranta. Sense deixar el món
de la informàtica, va costar més de deu anys que empreses com IBM
creguessin en les possibilitats dels ordinadors personals. De tal
manera que l'enfilall d'aquestes històries es fa interminable.
Amb una paraula, que ens pensàvem que ja ho havíem sentit dir
tot i, com sempre que un hom fa una pensada d'aquesta casta,
l'error ha estat de dimensions monumentals, ja que resulta que avui
hem sabut que un pobre jubilat d'un poble de Múrcia, inventor
aficionat, ha estat sancionat per part de l'autoritat "cal suposar
que competent" amb una multa de cinquanta mil pessetes per circular
pels carrers del seu poble damunt un ORNI, és a dir un objecte
rodant no identificat. Vagi per endavant que el nom del vehicle no
és meu, és el que figura a la denúncia corresponent. L'invent que
ha duit aquest senyor a infringir la llei de circulació és un
vehicle que, malgrat la incomprensió i rigidesa del guàrdia
municipal que l'ha multat, té moltes característiques que l'avalen
com un invent de futur. Es tracta d'una bicicleta a la qual ha
adaptat un motor elèctric mogut per un pannell solar, que li permet
arribar a abastar velocitats de l'ordre dels setanta quilòmetres
per hora. Tots els elements, pannell solar inclòs, provenen del
reciclatge de peces d'altres aparells. Fins i tot, les plaques
solars proporcionen energia suficient per alimentar un radiocasset
i el disseny garanteix el funcionament del motor fins una hora
després de la posta del sol. És a dir, es tracta d'un vehicle que
fa servir energies alternatives, que no contamina i que, per
afegitó, prové del reciclatge d'altres aparells. Tot plegat, fa que
l'invent i l'inventor siguin mereixedors, per irreverents, de la
multa i cal dir que han tengut molta de sort, perquè, temps enrere,
haurien estats cremats de forma fulminant per indicis de bruixeria.
De tota manera, per ventura la notícia de la multa, a més de posar
en evidència que la incomprensió és un dels obstacles més grans pel
progrés, haurà servit per donar a conèixer aquest primer prototipus
d'ORNI ecològic, de tal manera que el seu inventor, pot imputar les
cinquanta mil de la multa al capítol de publicitat. No tot ha de
ser negatiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.