Estudiants i treballadors de la UIB criden a votar en blanc a les eleccions a rector si Carot és l'únic candidat

Així ho han decidit en una assemblea celebrada dimarts amb entitats i associacions com Ciutadans per Palestina, el Sindicat d'Habitatge de Palma, Arran, Aurora, l'Organització Juvenil Socialista, el SEPC i Front d'Estudiants.

En un comunicat, els estudiants i els treballadors han assenyalat que l'actual equip de govern de la UIB, liderat per Carot, sembla que serà l'únic candidat malgrat acumular «un fort descrèdit».

«Tot plegat parla per si sol de l’estat de la democràcia i la participació al campus, on els darrers anys s’ha estès un clima de por i autoritarisme. Carot s’ha dedicat a amenaçar a la discrepància, i quan això no ha estat suficient ha comprat a qui aspirava a fer-li oposició formal amb un càrrec a dit al nou observatori acadèmic RiscBal», han explicat.

Notícies relacionades

Convocades les eleccions a rector de la UIB

A més, han assenyalat que les eleccions a la UIB no són representatives de la vida al campus: «El valor de cada vot és directament proporcional a l’estabilitat laboral i al sou del seu votant. El vot estudiantil, col·lectiu més nombrós i únic que paga per una educació que cada dia té més de negoci i menys de pública, només compta un 25%».

Tanmateix, consideren que l’existència d’un sol candidat «ens dona una opció per posar en evidència aquesta farsa: votem en blanc massivament perquè la llista de Carot no assoleixi el 50% del vot vàlid».

Per això, fan una crida a votar en blanc: «Fem de la repetició electoral una constatació de l’escassa legitimitat que té i que mereix un rector que ha dedicat el mandat a:

• Gestionar pèssimament les obres de rehabilitació de diverses facultats, així com d’ampliació del metro, que s’haurien d’haver programat en períodes no lectius. Els renous i la clausura intermitent d’espais i serveis (aules, biblioteca i préstec, despatxos, etc.) han afectat dràsticament a la qualitat i als horaris d’uns estudis que no són ni molt manco gratuïts, així com al rendiment acadèmic i professional d’alumnes i docents.
• Menystenir la diversitat d’opinions envers la gestió i el rumb de la UIB. Carot ha liderat un equip poc empàtic i atent a les necessitat concretes de les facultats. Entre el professorat, molta gent votarà en blanc. Suposam que per això fa uns mesos canvià el procediment electoral, per facilitar-se la reelecció. Una prova més que ha aprofitat les facultats adjuntes al càrrec en benefici propi i per fer-se campanya.
• Fer cas omís a les reivindicacions perquè la UIB trenqui relacions amb el sionisme. Fins al punt d’enfortir vincles amb empreses que financen a l’exèrcit israelià com el Banc Santander, que té oficines, beques i càtedres al campus. Permetre que l’Exèrcit de Terra organitzi actes marcadament imperialistes a dependències universitàries, contradient l’esperit de pau que ha de guiar la vida universitària segons el codi ètic de la UIB.
• Blanquejar el negoci immobiliari amb l’impuls d’un curs universitari d’expert en lloguer turístic, sota l’auspici del degà de la Facultat d’Hosteleria Tolo Deyà. Per l’UIB, el curs és clau per «mantenir l’essència i l’autenticitat de la vida local», el que semblaria una broma de mal gust si no fos pel drama en matèria d’habitatge que vivim a les Balears.
• Apujar taxes de serveis acadèmics i burocràtics, així com dels preus dels menús de les cantines, que haurien de ser totes públiques o estar subvencionades per l’alumnat.
• Censurar llibertat d’expressió i drets polítics, restringint l’accés de l’estudiantat a aules per reunir-se i organitzar actes sindicals, formatius, solidaris. Ara fa un any,
  després d’una xerrada sobre la història de Palestina al campus, criticà la xerrada i contribuí a la criminalització del moviment propalestí a Mallorca. A més, ha amenaçat amb sancions a l’organització estudiantil i ha optat per la repressió policial, com es veié durant l’Acampada per Palestina del curs passat.
• Permetre l’activitat de col·lectius feixistes i racistes al campus, com Identitas, que ara fa un any atacà estudiants que acampaven contra el genocidi palestí, agressió que quedà impune tot i que el rectorat té la identitat de l’estudiant agressor.
• Eliminar serveis que facilitaven i incentivaven l’aprenentatge del català entre l’alumnat nouvingut. No vetllar perquè el professorat tengui un coneixement suficient de la llengua que garanteixi els drets lingüístics de l’alumnat a estudiar en català.

Aquests, entre d’altres, apunten que són motius més que suficients per a fer sentir el descontentament: «No volem que la UIB sigui l’altaveu legitimador dels interessos d’empresaris i polítics de torn, ni tampoc un espai on blanquejar els seus negocis i les seves guerres a costa de la pobresa i el patiment de la classe treballadora».