La creació d'una assemblea de municipis bascs ha aixecat molta polseguera, sobretot entre els partits centralistes. Però, n'hi ha per tant? Personalment, pens que no. Si els partits que s'autodenominen no nacionalistes realment no ho fossin, davant aquesta iniciativa no s'haguessin escandalitzat gens ni mica. Si ells no fossin nacionalistes, sinó internacionalistes, partidaris de la supressió de fronteres i de la igualtat universal, no demanarien la incorporació del Penyó de Gibraltar per formar part de la «nació espanyola». Els seria ben igual si Marta Ferrussola proclama que Espanya no és una nació, ja que els no nacionalistes no creuen en cap nació. Tampoc no limitarien el dret de vot als estrangers en cap tipus d'eleccions, perquè per un no nacionalista no existeixen els estrangers, tots formam part de la humanitat. No posarien un màxim al nombre d'immigrants, perquè no creurien en les fronteres. I així podríem continuar i continuar. Però com que en realitat són profundament nacionalistes, molt més que aquells que, sense hipocresia, s'hi autoqualifiquen, reclamen Gibraltar, s'enfaden amb Marta Ferrussola, no deixen votar els estrangers, limiten la immigració...

Jo em consider un nacionalista moderat, una persona que vol que els seus conciutadans gaudesquin dels mateixos drets que els de qualsevol altre país, però que no té cap tipus de pretensió imperialista ni ganes d'imposar els seus trets nacionals a ningú. La vertadera diferència entre els demòcrates de veritat i els que es consideren demòcrates només de nom, és que els segons s'excusen en documents legals i en els àmbits de sobirania que els convé per trepitjar els drets individuals de les minories i impedir que puguin gaudir dels mateixos drets que ells. Per exemple, qualsevol persona de Valladolid té dret a anar al cinema i veure pel·lícules en el seu idioma i ningú no li discuteix. Un mallorquí també té dret a anar al cinema, però no pot veure les pel·lícules en la seva pròpia llengua. I quan algú gosa aprovar una llei que obliga a exhibir un petit percentatge dels films en la llengua del país, aleshores el titllen d'imposador i de no respectar les llibertats individuals, precisament el que fan ells. És d'una hipocresia increïble!

No és estrany que hi hagi independentistes. Si Espanya exercís d'estat plurinacional en el dia a dia. Si ningú no estàs discriminat per raons de llengua ni cultura, tal com passa avui en dia avalat per la mateixa Constitució. Si tothom fos igual davant la llei i l'administració. Si es donassin totes aquestes condicions, tendria sentit ser independentista? Crec que no. Però sembla que els partits centralistes no estan disposats a fer cap concessió més per suprimir l'hegemonia castellana sobre l'Estat i arribar a la plena igualtat entre totes les persones dels diferents pobles i nacions que conformam l'Estat espanyol. Volen que si un madrileny ve a viure a Mallorca tengui tot el dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua, però no demanen el mateix quan es tracta d'un mallorquí que va a viure a Madrid. Volen que tothom pagui imposts segons els seus ingressos, però després no volen que tothom rebi de l'Estat segons les seves necessitats.

Aquesta gent hauria de ser conscient que si realment estima Espanya i creu en la seva unitat, primer de tot ha d'entendre i respectar la seva pluralitat. Si no ho fa així, de cada vegada seran més pocs els que creuran en la seva «unidad de destino en lo universal».