Si un fet defineix el congrés estatal del Partit Popular és l'obsessió per recuperar l'espai que un dia va ser de la Unió del Centre Democràtic d'Adolfo Suárez. Volen ser centristes amb totes les conseqüències. Aquest és, de fet, l'únic missatge clar que quedarà d'aquesta massiva trobada madrilenya. En realitat, no tenen un altre camí. Durant els llarguíssims anys que foren oposició, el PSOE de González es cansà de repetir que el retorn de «la dreta» seria un desastre. Així, fins al darrer moment els felipistes escamparen dòbermans per la televisió pública. Per tant, llevar-se aquesta imatge cavernícola s'ha convertit en veritable necessitat per a Aznar. A aquestes altures de segle són més difuses que mai les fronteres entre els partits majoritaris d'esquerres i de dretes d'implantació estatalista. De fet, avui en dia seria més precís parlar de partits centrats i de partits descentrats. Així, el PSOE conquerí l'espai de la UCD fins que els GAL i Filesa els feren sortir de botador. I ara és el PP qui ocupa el mateix espai, mentre la confusió impera en les files socialistes. I el que val per al conjunt d'Espanya també es pot aplicar a les Balears. Aquí les coses s'han d'analitzar a l'inrevés. Aquí el descentrat sembla ser un PP que pateix bregues per Menorca, per Eivissa i que no acaba d'aclarir les coses a Mallorca. I aquesta és la veritable clau de tot procés electoral. Avui en dia, a les societats desenvolupades les victòries són per als centrats, aquí, a Madrid i a onsevulla.