Pràcticament ningú no s'ha sorprès amb les passes enrere que han anat experimentant les DOT des que foren presentades pel Govern. De tota manera, les variacions no afectaran directament el creixement que es produirà, sinó que s'apunta a deixar una major llibertat a la seva distribució: en comptes d'alliberar certs espais de la pressió urbanística, tota l'Illa restarà sotmesa a l'especulació.

Malgrat això, una gran part de la població es veu implicada en un debat on domina la idea de mantenir l'actual nivell de guanys i de consum, amb la qual cosa resulta imprescindible un creixement continuat que actualment només resulta viable des del sector turístic i residència: més gent, més cases, més infraestructures, més residus...

El Govern tindrà mànega ampla amb els hotelers i els constructors, autèntics governants de l'Illa, i el Consell aprovarà l'entrada en funcionament del tercer forn, sense l'energia del qual no resulten econòmicament viables les instal·lacions de Son Reus.

Pel juny hi ha eleccions i ningú no vol renunciar d'entrada a cap vot. La política també ha caigut en el joc de valorar les satisfaccions immediates i els partits amb responsabilitat de govern semblen haver oblidat que el territori no es pot tractar com un objecte de consum qualsevol.