Solidaritat amb el Tercer Món

Som d'aquells nins que vaig passejar pels carrers d'El Terreno unes lladrioles en forma de cara d'indi, de negre o de xinès, que s'empraven per a recol·lectar diners per al Domund. És a dir, per al Tercer Món. El Tercer Món era també als meus calcetins foradats o a la casa d'en Zopas, on un pare arruïnat per la malaltia havia deixat viuda i dos fills a mercè de la caritat dels veïns. El Tercer Món era a les cases de Portopí, compartida cadascuna per tres o quatre famílies de murcians que malvivien acaramullats; les mares procurant pujar les criatures, mentre els homes treballaven a la construcció del moll de Paraires o trencaven pedra a Gènova. Potser, pensava jo, els clergues i professors que ens animen a demanar per als negrets o per als xinets no s'han adonat que just assus-suací hi ha gent amb mancança econòmica. Fet i fet no s'adonaven de res. La valenciana manxola, que habitava una cova de la carretera de Gènova, va ésser expulsada de Palma per pobra. Tenia una caterva de fills, cap dels quals no feia l'alçada d'un ca assegut, i tots plegats oferien al turisme que s'hostatjava en el Majòrica, en el Califòrnia o en el Villa Río, una imatge excessivament real "deformada a parer del poder" d'Espanya. En conseqüència, la policia els embarcà cap a València amb la prohibició de tornar a Mallorca. L'experiència ens ha ensenyat que les necessitats d'ací i d'enllà no es poden amidar amb la mateixa vara moral. La pobresa de països llunyans revifa la caritat, la de prop escalfa la revolta. A posta mendicàvem per als negrets, els indis i els xinets, i apreníem a avergonyir-nos de la misèria pròpia. Actualment hi ha moltes ONG que treballen per a millorar les condicions de vida de la gent del Tercer Món. I aquest sentiment de solidaritat que s'observa entre la ciutadania, és compartit per les institucions públiques. El President Matas s'ha abocat en ajut a la República Dominicana. Els quaranta habitatges que ha manat construir per a regalar als necessitats de la comarca castigada per l'huracà Georges costaran una fortuna; res, però, en comparança als vuit-cents milions que s'invertiran a l'hospital d'Higüey. Per afegitó, el Govern finançarà les despeses de desplaçament i manutenció dels voluntaris de Balears que acudeixin a treballar desinteressadament al Tercer Món. Naturalment la solidaritat és una de les expressions més dignes de les persones civilitzades, i no seré jo qui demani una major contenció dels diners públics destinats a aquest capítol. Però davant l'evidència d'un Son Dureta col·lapsat per la grip o la convicció que al nostre país hi ha més gent de la que podem imaginar sense un ral per a comprar la manduca diària, no puc estar de demanar-me si des de les institucions no estaran desvestint un sant per a vestir-ne un altre. No puc evitar la malfiança. I en comptes de sentir-me orgullós per aquest devessall de diners cap al Carib, pressent que hi ha qualque cosa que rellisca, que no tot és harmonia cristiana en aquest quadre idíl·lic del ric compartint part de la seva riquesa amb els pobres. D'altra banda no és millor ensenyar a pescar que regalar el peix? A l'empara d'aquesta filosofia, caldria saber quins jornals cobren els dominicans que serveixen en els hotels de propietat mallorquina i si coneixen on s'estableix la barrera que separa el treball de l'explotació laboral. Insistesc: convindria saber-ho, si més no per a valorar degudament aquesta caritat de cinc estrelles, un tant embafadora, que el Govern practica en nom de tots.