El rebuig frontal i en bloc del sector hoteler al projecte de llei general turística és, amb tota seguretat, una gerra d'aigua gelada per al govern que presideix Jaume Matas. La patronal del sector turístic és un col·lectiu que destaca per la seva prudència i moderació, però en aquesta ocasió ha actuat amb contundència i ha plantat cara al Govern amb força. La contundència de la seva actitud es fonamenta en una argumentació senzilla i clara: el projecte és de caire intervencionista, estrany en un govern neoliberal, i és excessivament fragmentari, puntual i subsectorial. Però, sobretot, allò que lamenten veritablement és que la Conselleria de Turisme no hagi negociat el contingut de la llei amb el sector.
L'oposició dels hotelers al model turístic dissenyat pel Govern balear deixa l'Executiu contra les cordes, per molts de motius, però fonamentalment per dos. En primer lloc, perquè és inimaginable que un Govern que es fonamenta i fa senyera del seu model turístic dins i fora de la Comunitat no tengui capacitat suficient per dialogar amb els agents socials que representen el sector. Aquesta forma de gestió política lamentablement sembla que es generalitza i respon a un estil que allunya cada cop més Matas de la realitat. En segon lloc, hom ha de pensar que el sector econòmicament més rellevant de l'economia illenca, com és ara el turístic, no es refia de Matas, sobretot com a conseqüència de les incoherències i la incapacitat de dialogar.
