Sobre l'exèrcit i la Pasqua Militar

Allí esperàvem pacientment un bon grup de persones que «algú» donàs l'ordre de deixar-nos passar. Jo ho vaig intentar en diversses ocasions i vaig ésser increpat per un caporal que em va impedir travessar. Vaig discutir un moment amb ell i finalment vaig decidir tornar per on vaig venir.

I jo em deman: Per què serveix l'exèrcit? El mig del carrer, entre la Catedral i l'Almudaina, estaven molt a ple aquells senyors (amb gorra verd oliva) i aquelles senyores (amb abrics de visó), parlant segurament del bon «entrenament» que havien rebut aquells al·lots que estaven desfilant.

Mentrestant, la resta de la gent havíem d'aguantar apretats esperant que ells acabassin la seva xerrada i donassin ordre a la «seva» policia militar per permetre'ns travessar el carrer. Això sí, nosaltres al cap i a la fi només érem civils.

I bé, per què serveix l'exèrcit? De qui ens protegeix?... Tal vegada dels quatre africans pobres que aconsegueixen escapar dels «cans de presa» que vigilen l'Estret perquè no contaminin els feliços, ben aimentats i millor pensants europeus. O ens protegeixin de nosaltres mateixos o es protegeixen de nosaltres.

Allò que està clar és que el carrer segueix essent seu i que no han llegit la part de la Constitució que parla ben clar del dret dels ciutadans i ciutadanes a la lliure circulació.