La família socialista ha respirat, a la fi, tranquil·la aquestes passades festes nadalenques. Les visites a la presó de Guadalajara s'han acabat de sobte, com una mena de regal de Reis anticipat. Barrionievo i Vera, els exalts càrrecs felipistes que alguns dirigents socialistes "autèntics incontinents verbals" s'havien atrevit fins i tot a classificar com a «presoners polítics», hauran finalment menjat el torró a ca seva, gràcies a una diligent actuació de la mateixa justícia que ells tant han malmenat durant els darrers mesos.

L'actuació del govern de José María Aznar ha estat, en tot aquest procés, impecable: el seu respecte a les decisions judicials no ha estat només de paraula, sinó avalat per l'aplicació estricta de les resolucions del Tribunal Suprem, el mateix tribunal "no ho hem d'oblidar" que va sentenciar fa mig any que Vera i Barrionuevo no eren herois, sinó culpables dels delictes de segrest en la persona de Segundo Marey. La justícia ha parlat i el govern ha seguit les seves recomanacions al peu de la lletra, com ha d'ésser en un estat de dret autèntic, i no fet a mida dels interessos d'un partit concret.

No és necessari ésser un observador gaire viu de la realitat, per notar la diferència notable d'actitud del Partit Socialista quan es tracta d'exigir respecte a la llei segons afecti els seus o els «altres». De fet, mai com en el cas de Vera i Barrionuevo la coneguda hipocresia de certs «líders» socialistes s'ha fet tan palesa com en aquest vergonyós episodi de guerra bruta i "tampoc no ho hem d'oblidar" de maneig fraudulent de doblers públics (per molt fons reservats que siguin, continuen essent doblers públics), per part de dos servidors públics que, segons la màxima institució judicial d'aquest país, es varen posar la llei per collera. Aquests són els fets, per molt que ara, amb malabarismes dialèctics bastant patètics, els socialistes vulguin disfressar la realitat per amagar les seves pròpies misèries.

A la nostra comunitat, encara és l'hora que els socialistes illencs s'hagin desmarcat públicament dels qui, com l'impresentable Rodríguez Ibarra a Extremadura, han amenaçat la mateixa estabilitat de l'estat si no eren posats immediatament en llibertat els «presoners polítics» Vera i Barrionuevo. Tampoc no he sentit cap paraula, en aquest sentit, per part del repartidors de patents del progressisme a fora cosa per excel·lència, Eberhard Grosske, que s'omple la boca demanant la crucifixió política de Gabriel Cañellas, per exemple, i en canvi no té cap emperò a l'hora de compartir projecte polític amb dirigents socialistes illencs que ni tans sols han censurat "no ja condemnat" l'actitud delictiva d'aquests dos cappares dels successius governs felipistes. Propòs al senyor Groske que, quan comenci el nou període parlamentari, estengui davant els bancs del PSIB-PSOE una pancarta que posi «Aquí hi ha companys de delinqüents condemnats per segrest», encara que només sigui per guardar les formes d'una imparcialitat que mai no ha estat la seva bandera.

Però igualment que des del Partit Popular hem estat profundament respectuosos amb el procés que ha condemnat Vera i Barrionuevo, també ho serem ara, quan la mateixa justícia ha suggerit fòrmules de gràcia per als dos dirigents socialistes. Aquesta és la diferència entre predicar el respecte a la llei i practicar-lo. Aquesta és la diferència entre el Partit Popular i altres formacions polítiques que només creuen en l'estat de dret a benefici d'inventari. Els qui coneixem les dues cares de la llei "la que censura i la que atorga noves oportunitats als qui han errat" sabem que només així, essent implacable amb l'error i flexible en la seva separació, es pot construir una societat veritablement democràtica, justa i oberta. Per això, no sortirà cap paraula més alta que l'altra del nostre partit sobre l'indult a Vera i Barrionuevo, amb la confiança que si aquesta és la recomanació de la justícia, aquest lamentable i penós episodi de la nostra història recent es tanqui definitivament sense haver de forçar la llei, ni en la seva lletra ni en el seu esperit. Tal com correspon a una actitud de tolerància allunyada de sectarismes i odis, una actitud constructiva i generosa sobre la qual el Partit Popular continuarà edificant el seu projecte polític.