Adéu Xim, adéu

El record que tenim d'en Xim és sempre el mateix: Sóller, en primer lloc, la muntanya, que era casa seva, en segon, la família, els escoltes i els amics eren també una part fonamental de la seva vida. Passava desapercebut pertot allà on passava, però era el punt de mira dels ocells i les aus del cel. Era un més dins la creació humana però, no de bades, es va guanyar el respecte i l'estima de tots els que l'envoltaven. Cap dels que feien excursions amb ell ens podem donar passada del fet. Sempre havíem dit que si hi havia una persona segura a la muntanya, era en Xim. Era segur perquè mai no abusava de la sort i sempre tenia molt en compte les mesures de seguretat, era, segur, un exagerat, però, tot i així, avui ja vola cap al cel per entrar a la carena al costat del pare.

Les roques el van trair de valent i li segaren la vida ben jove, aquelles aus, aquelles pedres i aquells arbres que tant va estimar i pels quals tant va donar, han volgut ara tenir-lo per sempre al seu entorn.

A partir d'avui, quan arribi al cel, continuarà mostrant tot allò que va mostrar a la terra. La seva tasca dins la vida i, principalment, dins el camp de l'escoltisme, va esser una escola continuada de vida, de natura i d'amor. Ara no ens deixarà de banda i continuarà mostrant-nos la seva saviesa fent-nos sentir a tots el que és de veres estimar. La muntanya ja no serà mai més el mateix sense tu però tots, quan la mirem, tindrem present la teva imatge, el teu somriure i el teu bon cor.

La seva família, esposa i fills, rebeu el nostre sentit condol i no oblideu que ara, en el cel, hi volarà un voltor més, un ocell que vetllarà per tots nosaltres. Descansi en pau.

Els teus companys de Sa Nostra