Amb la desestimació del recurs de Gabriel Cañellas, el Tribunal Suprem ha confirmat la doctrina del lucre cessant. Els avantages polítics que l'expresident podia aconseguir amb els «regals» d'agraïment no poden ser reclamats en favor seu. Cañellas ja no pot amenaçar ningú en el Partit Popular i això no fa res més que reiterar els efectes benèfics de les sentències del Suprem per a la protecció del territori.

Quan les DOT arribin al Parlament, la posició que pugui adoptar al respecte el canyellisme residual "familiar, diria jo" no tan sols farà rialles sinó que pot donar més d'una alegria. Però no necessàriament a l'oposició. Si el diputat popular més popular entre el centreesquerra "encara hi ha algú que cregui que és en Tòfol Soler?" decidís deixar en minoria el Govern de Jaume Matas, li hauria solucionat la campanya electoral, perquè seria la prova més evident del grau de proteccionisme de les DOT i de la renovació del partit. Així que, si Gabriel Cañellas vol fer un darrer servei al Partit Popular, intentarà "ell mateix o per germà interposat" anul·lar els aspectes més avançats de la nova normativa. Seria graciós que don Gabriel, pensant per primera vegada en ell mateix, ajudàs a l'èxit d'aquells que han decidit que està acabat.