La maduresa humana d'una nació es dóna quan tots els seus components, grans o petits, lletraferits o militants d'institucions culturals, víctimes o portaveus del govern, etc., tenen el suficient sentit de l'humor per rebentar-se de riure, fins i tot de la pròpia ombra, és a dir, de la pròpia llengua, del propi país, de la pròpia nacionalitat. Sovint, en veure que s'eleven les foteses a categoria nacional i s'enfonsen a l'oblit els valors autèntics de la pàtria mia, enyor l'essència de l'humor, que mai pren seriosament el que és ridícul i mai ridiculitza el que és seriós, i m'esbutz de rialles a la farga del quefer diari...