Morts en els camps de futbol

I la cosa pitjor és la passió que desperta en les multituds de seguidors d'un o altre club, que arriba devegades a superar el valor innat de l'esport i fins i tot alguns pics a anul·lar la seva qüaliltat, força i encant. De bellesa i espectacle deportiu, ha passat moltes voltes a passió desbocada, sense correcció ni educació. I els espectadors es converteixen en hooligans, gamberros o annerots maleducats i violents.

Vegem la violència i els accidents ocorreguts en els camps de futbol. El primer incident de que es té noticia, en 1920, en l'Ibronx Park de Glasgow, on moriren 40 persones, quan s'enderrocà una tribuna. En el Burden Park de Bolton va caure una valla en 1946 i finaren 33 fanàtics. A Lima en 1964 moriren 301 aficionats, en el Perú-Argentina. Els espectadors finiren, al resultar engrunats en les portes d'accés que es trobaven tancades.

Turquea en 1967, 41 persones a causa d'enfrontaments. Buenos Aires, 73 persones, Galsgow 66 persones en 19971. El Caire 1974, s'enfonsà una tribuna, 48 victimes. Moscou 1982 un centenar de morts en un allau, en l'estadi Lenin. 1985, Bradford, 52 morts, quan s'incendià la tribuna principal. El mateix any a Brussel·les (Liverpool-Juventus), 30 morts en Heysel en els incidents causats pels fanàtics anglesos. 1988, Katmandu 100 persones. 1989 a Sheffield 95 víctimes. 1991 Sud-àfrica, 10 persones esclafades. 1996, Guatemala, 83 persones moriren en un allau contra la xarxa metal·lica de l'estadi.

Crec que aquesta llista és per esser ben meditada, especialment pels espectadors dels camps de futbol de tot el món d'ara i del futur. I recentment s'hi ha d'afegir l'assassinat, devora l'estadi de l'Atlètic de Madrid, del basc Aitor Zabaleta, apunyalat per una minoria fanàtica amb connotacions neo-nazis de la capital d'Espanya.