De tothom és sabut, maldament que n'hi ha que no ho volen
reconèixer, que la cultura mallorquina és bàsicament catalana, però
amb forts trets propis. Alguns a causa de la important influència
d'altres pobles, ja des dels seus orígens, principalment el jueu,
l'occità, l'àrab i el berber. Posteriorment, a causa del
desenvolupament de la nostra història, ens hem anat enriquint i, a
poc a poc vàrem anar assumint i adaptant a la nostra pròpia
idiosincràsia, característiques culturals italianes i
castellanes.
Tot aquest procés va desembocar en la creació d'una cultura
mallorquina pròpia, mai no deslligada del tronc comú català, però
dotada d'un eclecticisme important que li va permetre una evolució
pròpia marcada pel mestissatge, una paraula que en aquests moments
està molt de moda.
Durant segles els mallorquins i les mallorquines hem anat
integrant petites influències que venien de fora i ens les hem fet
nostres, sense, en cap moment, perdre els nostres orígens ni les
nostres característiques nacionals.
El darrer terç del segle XX, no obstant això, ha suposat un
trencament en aquesta dinàmica secular. Ara ja no ens arriben
petites dosis de cultura externa que nosaltres puguem transformar i
dotar-les de caràcter mallorquí. Ara és un broll continu, intens,
sense aturall, de tal manera que no tenim temps ni paciència per
assimilar-ho. Una de dues, o ens tancam en banda, o anam
substituint els nostres trets característics pels que ens arriben
de fora. Totes dues opcions són dolentes, però la bona, la tercera,
la de contextualització lenta i progressiva a la nostra realitat,
gairebé no és possible per la quantitat i velocitat d'influències a
les quals ens veim sotmesos.
La tendència a la cultura universal única, d'arrels
anglosaxones, naturalment, empeny amb força pertot arreu. Aquí, a
més a més, tenim també una fortíssima influència de la cultura
castellanoespanyola, pràcticament absent dins la vida illenca,
excepte dins una minoria, fins aquest segle a causa de
l'escolarització obligatòria, els mitjans de comunicació de masses
i la immigració massiva. Això ens du al perill de la
despersonalització cultural o, fins i tot, pels més pessimistes, de
la desaparició de la cultura mallorquina com a tal, disolta dins el
maremàgnum uniforme.
Una prova d'aquests fets que estam analitzant és la celebració
de Nadal. Mentre perviuen fets culturals propis, com el cant de la
Sibil·la, l'arribada dels Reis d'Orient o la realització de
betlems, altres, totalment aliens a nosaltres, s'hi estan
implantant amb força: el pare Noel, l'arbre de Nadal...
Jo no vull entrar a discutir si això és bo o dolent, però crec
que qualsevol societat necessita reflexionar sobre ella mateixa,
saber qui és i cap a on vol anar. Cal intentar, dins la mesura que
això és possible, eeser capaços de decidir lliurement el nostre
futur, en aquest cas cultural, i ser conscients del que ens passa.
No convé de cap de les maneres deixar-nos dur per les
circumstàncies, sense més ni més, sinó fer les coses amb
coneixement de causa. Si volem, podem fer un arbre de Nadal, en
lloc de fer un betlem, o fer les dues coses, o fer només el betlem.
Als nostres fills i filles els regals els els poden dur els Reis, o
el pare Noel, o tots dos. Però la nostra decisió no ens afectarà
només a nosaltres. També determinarà el futur cultural de la nostra
societat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.