Quan es pensa en els drets humans sovint es fa referència als drets dels més desprotegits socialment, la qual cosa és justa. Els més perjudicats socialment i mancats de llibertat individual i col·lectiva són el centre de la lluita. En aquest cinquantè aniversari s'han fet tota casta d'actes de reconeixement dels drets, fins i tot dels col·lectius. Institucions públiques i privades s'han apuntat al carro de les celebracions, la qual cosa és un símptoma de la maduresa que assoleix la nostra societat. Però aquestes mateixes institucions, després, no reconeixen els drets als individus o als col·lectius que ells mateixos pregonen. La majoria no admeten els drets dels pobles a elegir el seu camí i no deixen als individus ser lliures com cal. En realitat, bona part de la societat occidental pensa en els drets amb un plantejament paternalista, però encara no s'ha avançat suficientment en el camí de la justícia. Els poders continuen essent autoritaris, sense flexibilitat, tot i que reconeixen de fet l'existència de drets. ¿Els polítics, a les Illes Balears, dels que han celebrat públicament l'aniversari dels drets s'han plantejat que la seva actitud no es correspon després amb allò que és la seva gestió amb els drets dels illencs? És clar, que aquí, com arreu, només ens apuntam a afavorir alguns drets, aquells que pateixen els d'enfora, però no a assumir que els ciutadans d'aquí també pateixen la injustícia de no ser reconeguts com allò que som.