Els assessors del PP saben on van amb lema de la campanya: «La força de sa nostra terra». Primer, barregen l'article literari, per demostrar que no són uns dialectalistes de llogaret, amb el salat, per marcar diferències amb els «catalanistes». Segon, la paraula «força», que tant necessita la tropa popular després de túnels i calvianades. A més, la figura jove i d'empenta que encarna Jaume Matas encaixa perfectament amb aquesta «força». Després ve «nostra», per remarcar el sentit conservador del terme i, també, per significar la defensa de l'insularisme. I com a darrer punt, el mot clau: «terra», que serà el que decidirà les eleccions, en un moment històric en quà la gent ja està embafada de formigó.
Per tant, ens trobam davant un lema bo mot a mot, però no tant en el missatge conjunt que traspua. «La força de sa nostra terra» sona massa a Viagra, a globus vigorós que es pot desinflar en qualsevol instant després d'una explosió de joia col·lectiva com la d'ahir. En política sovint són més efectius els eslògans suaus i profunds, que incitin a la reflexió i a la serenor. És lògic que el PP, primer partit de l'Arxipèlag, bravegi de potència. Però que ningú no oblidi que les grans batalles sempre es guanyen amb humilitat.
