Drets humans, Pinochet i porcella

Per a un servidor no hi hauria pogut haver millor manera de celebrar avui "ahir per al lector" el cinquanta aniversari de la Declaració dels Drets Humans: mentre em feia la toilette a la dutxa "les aigües baptismals de cada dia", he tengut la primera notícia del nou veredicte londinenc, que dóna llum verda al procés d'extradició del general Pinochet. Com més coneixem el seu entorn social, polític i humà, a través de les diverses manifestacions dels seus, més clar tenim tots que un agent de la barbàrie com aquest general ha de passar pels tribunals. S'han de posar coses en marxa, encara que de moment semblin d'una eficàcia ridícula. De vegades, rutllant, hi ha persones que prenen consciència de l'esperit de les declaracions de bones intencions, i els resultats són imprevisibles. És vera que avui (ahir), més que un dia de celebracions joioses, és un dia que convida el món sencer a actes expiatoris, però això no ombreja el fet que l'espira inicial de la Declaració dels Drets Humans hagi calat en moltes consciències, i ara es visqui un estat generalitzat d'opinió favorable al judici a Pinochet: tot plegat té una molt estreta relació amb aquesta assumpció, per part de molts de ciutadans del món, de l'esperit d'aquella Declaració de fa cinquanta anys. De manera que, des del petit racó on s'ajunten les consciències en favor dels drets humans, que sia per molts d'anys. Totes aquestes cabòries "ara torn a la toilette" m'obrien a la llum del nou dia, amb l'aigua xopant-me els quatre cabells que em queden, quan de sobte l'emissora que escoltava desconnecta de la programació en cadena per oferir-nos un tall de programació pròpia. La veu d'un home, un locutor entusiasta i per ventura una mica esburbat "o que en du massa de mogudes", s'apropia de les ones per dir-nos que l'aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans s'ha de celebrar, que ens suggereix idees de felicitat i d'alegria, conceptes que ens proposa materialitzar acudint a una determinada gran extensió comercial on trobarem la porcella a un preu assequible a tothom. I és vera que tot són gusts "o obligacions. Aquest locutor em deixa consternat per uns instants: aprofita l'aniversari d'un fet que afecta les consciències del món sencer per vendre'ns una porcelleta. Ja ho val. Per ventura no sap què cosa sien els drets humans, però estic segur que entre els drets de les porcelles figura el de no ser anunciades amb l'argument dels drets humans. Em direu: «Haguessis canviat d'emissora, beneit». La darrera vegada que ho havia fet "era la mateixa emissora" em vaig precipitar i ho pagà el meu turmell dret. La beneitura és perillosa per a la salut.