Llengua i mitjans de comunicació

De tota manera, dins l'àmbit de la premsa, qualque canvi positiu hi ha hagut, darrerament. I és que, deixant de banda la premsa forana i qualque revisteta mensual, no gaudíem fins fa dos anys i ferro de cap rotatiu quotidià en la nostra llengua. Molts sostenien just fa tres anys que era una utopia gaudir d'un diari en català editat aquí. Idò ara tenen un bon tapamorros, amb el Diari de Balears. Així i tot, el panorama dels mitjans de comunicació escrits tampoc no és més reconfortant que el dels audiovisuals pel que fa a l'ús de la nostra llengua. El català encara està molt lluny d'ocupar el lloc que l'espanyol li ha robat en aquest àmbit, i això tot sol ja hauria de bastar perquè facem una mica de reflexió i comencem a pensar que amb campanyes com la del «depèn de tu», «no et mosseguis la llengua» o «tu tens la paraula», no invertirem el procés de substitució lingüística.

Si realment volen restaurar l'hegemonia social del català, haurem de convenir que mentre no disposem d'una bona llei que, dins un marc legal d'oficialitat única, obligui tots els mitjans de comunicació "premsa, ràdio i televisió", tant públics com privats, a funcionar íntegrament en la llengua pròpia d'aquest país, seguida de fortes mesures protectores i d'una política lingüística seriosa, no farem res més que perdre el temps i la llavor.

El dia que posem per damunt de tot la supervivència de la llengua autòctona i en segon terme la por de crear conflictes "que tanmateix els únics que en creen són els enemics d'aquesta" serà senyal inequívoc que estarem a dues passes de proclamar la independència.