Les Balears no seran nacionalitat. Els dirigents estatals del PP i PSOE no ho volen. Ja ho han fet saber als seus fidels coreligionaris illencs. El Senat eliminarà aquest reconeixement de la reforma de l'Estatut d'Autonomia. I aquí ningú no es mou. I aquí cap pit no batega d'ira. I aquí tothom calla: submissos com sempre; resignats com de costum, i covards a l'hora de mossegar quan ens estrenyen la gargamella. De fet, amb aquest asfixiant silenci retem memòria al que és i ha estat la major part de la nostra trista història: por i agenollament; tremolor i complexos. Madrid s'autoconcedeix llicència per retallar el nostre petit Estatut, per esbucar el nostre reconeixement com a poble estructurat, per continuar aprofitant-se de la nostra timidesa i xuclar la mamella balear enduent-se tots els doblers que pot cap a la Meseta i per aixecar xalets com a bolets allà on els véngui en gana.

Deuen estar molt contents, aquests madrilenys. Una comunitat que no defensa la seva voluntat de ser, mai no podrà aspirar a constituir-se en l'amo del seu destí. Per als ulls orgullosos i vencedors de «la capital» som el seu pati estiuenc. Tanmateix, si un poble no mostra les urpes quan li arrabassen el dret a ser nacionalitat, a què pot aspirar? A res. Té el que es mereix, encara que la seva renúncia deixi marcats els seus propis fills.
Vergonya, cavallers, vergonya.