Des de fa una sèrie de decennis es parla, amb preocupació, del futur de l'agricultura a les Illes. El model turístic que s'ha promogut ha generat una societat dedicada exclusivament als serveis, fet que ha provocat una crisi profunda sobretot a l'agricultura i a la ramaderia illenques. A poc a poc aquest sector ha patit un procés d'involució provocat, també, pels canvis mediambientals, com ara la sistemàtica salinització de les aigües destinades al reguiu. L'aigua s'ha convertit en un bé escàs per a tots, però el col·lectiu que més n'ha pagat les conseqüències ha estat sobretot el ramader. El deteriorament de les zones de migjorn i del Prat de Sant Jordi són el reflex d'una crisi, aparentment irreversible. El nous plans del Govern balear per destinar aigües depurades al regadiu, la promoció de productes de qualitat derivats de l'agricultura i la ramaderia illenques i la seva comercialització podrien obrir una porta d'esperança al futur del sector. Allò que ha mancat fins ara ha estat un projecte agrari globalitzador i la fe del conjunt de la societat amb un sector que té una major capacitat de modernització i de producció del que generalment se li atorga. Els pagesos d'avui ja no són elements tradicionals i nostàlgics ancorats en el passat, sinó que han demostrat també ser avantguardistes.