Quan ens trobem a menys d'un mes de l'escenificació de l'euro la flamant Unió Europea comença a ser més una nosa que no pas una institució seriosa que doni confiança als ciutadans. Així, hi ha dos fets cabdals "entre d'altres" que poden desil·lusionar el més eurooptimista dels optimistes. Són la crisi del sector porcí i la constatació que l'arribada del fred abans d'hora ha fet aparèixer, amb morts inclosos, un panorama desolador i intolerable de misèria i exclusió.

D'aquesta manera, és intolerable que els senyors de Brussel·les es facin l'orni respecte a la caiguda dels preus, d'enfonsada de la carn de porc quan a més a més el consumidor no es veu en absolut beneficiat. Més greu encara és la situació d'iniciació que pateixen milers de ciutadans europeus, en aquests cas per culpa del temps. Perquè el que resulta execrable en aquesta Europa americanitzada i calvinista és que els eurodiputats s'apugin el sous descaradament, (arribaran a cobrar un quilo i mig al mes), els grans bancs i les grans empreses obtinguin beneficis colossals i que, per contra, que ningú no parli, i encara menys impulsi, una veritable política social en l'àmbit comunitari/continental, malgrat que, únicament, el Sr. Jospin comenci a declarar, (amb molta raó, però constatant la impotència dels governs socialdemòcrates que la causa principal de l'augment dels rodamons, dels exclosos i dels candidats al desnonament, és la situació de precarietat i esclavisme que viuen milions d'europeus en unes empreses privatitzades, gestionades de manera feudal.