Darrerament s'està parlant de la conveniència de reformar la
Constitució, i és curiós que dins aquest debat ningú no s'ha
referit a la necessitat imperiosa de modificar-ne l'article 3,
aquell que estableix que tots els ciutadans de l'Estat tenim el
deure de saber espanyol. Amb aquest article, la Constitució fa
passar per democràtica una situació de flagrant desigualtat entre
els espanyols de llengua castellana i aquells ciutadans de l'Estat
que no tenim l'espanyol com a llengua pròpia. L'article 3 de la
Constitució és una coartada legal perfecta que té l'Estat per
mantenir dins les seves fronteres una organització del
multilingüisme que continua afavorint un determinat grup lingüístic
en perjudici de la resta de grups. S'ha dit que la Constitució
deixa prou marge de maniobra per a actuar, però el fet cert és que
l'experiència en el cas concret de la llengua ens ha demostrat que
el Tribunal Constitucional sempre n'ha fet una lectura restrictiva
i contrària als interessos dels grups lingüístics diferents del
castellà.
Per ventura és cert que quan es va redactar la Constitució, ara
fa vint anys, el context sociopolític no permetia una formulació
més valentament democràtica de l'organització del multilingüisme
dins l'Estat. Però de vint anys ençà han canviat moltes coses, tant
dins l'Estat com en el marc europeu. És per això que ara sembla un
bon moment per reclamar la modificació d'aquest aspecte de la
Constitució. El model que ens forneixen estats plurilingües que
s'han dotat d'una ordenació lingüística igualitària són un bon
referent, almenys per començar a treballar en la concepció
d'alternatives. Aquests estats tenen en comú el fet d'assumir ells
mateixos la diversitat lingüística dels seus ciutadans, de manera
que aquests no tenen necessitat de saber altra llengua oficial que
la pròpia, alhora que cada territori lingüístic té plena facultat
d'ordenar els usos lingüístics interns, sense intromissions
d'altres grups lingüístics de l'Estat.
Cal tenir en compte que la pervivència futura de la comunitat
lingüística catalanoparlant s'està decidint avui mateix en uns
àmbits concrets: el món sociolaboral i econòmic i el món
comunicatiu i del lleure. I el fet terriblement alarmant és que la
nostra comunitat té molt poca capacitat per incidir en l'ordenació
dels usos lingüístics en aquests àmbits, mentre que l'Estat s'ha
arrogat la potestat d'intervenir-hi sempre que és necessari
protegir i afavorir els interessos del grup lingüístic amb què
s'identifica.
Per tant, la reivindicació d'una ordenació lingüística estatal
democràtica suposa dues coses fonamentals: en primer lloc, reclamar
la modificació de l'article 3 de la Constitució, a fi que hagi de
ser l'Estat qui assumesqui la condició de bilingüe, de manera que
els catalanoparlants no tenguem necessitat de saber cap altra
llengua que la pròpia per relacionar-nos amb l'Administració
estatal. En segon lloc, reclamar que els catalano parlants puguem
gestionar el nostre propi espai ecolingüístic sense la intromissió
dels interessos de cap altre grup lingüístic de l'Estat. Això
suposa tenir plena autonomia legislativa en tots els aspectes de la
vida social que d'una manera o altra afecten els usos
lingüístics.
En un moment en què la situació social de la llengua és més
preocupant que mai, és imprescindible reactivar la capacitat de
pensar solucions alternatives que assegurin la cohesió i el futur
de la nostra comunitat.
Albert Vidal Juan. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.