Des de fa temps, aquest denominat institucionalment «Pla Mirall» s'està convertint en allò pel qual havia estat creat. És la pantalla política en la qual el Govern balear hi projecta la seva imatge. Vol que tothom cregui en la seva gestió, tot observant allò que fa al carrer, millorant la imatge física del patrimoni. No és estrany que l'oposició política catalogui com electoralisme i propaganda electoral una cosa que cada vegada més apareix davant l'opinió públic com allò que és. Tothom té dret a pensar el que vol, però són cada vegada més els que no es deixen enganar i saben que el «Pla Mirall» beneficia els de sempre, els que menys ho necessiten, perquè al final acabi beneficiant el Govern mateix. Tenen dret a fer-ho, però també tenim el nostre a manifestar el que pensam. Al final, hauran embellit la ciutat i molts pobles, però hauran omplert de més brutor el món de la política i tot allò que l'envolta, sobretot els interessos econòmics que la circumden. Un bon pla mirall seria aquell que ajudàs a regenerar la vida política, abans que els edificis, els carrers o el patrimoni en general.