Un dels fenòmens més divertits de la llibertat d'expressió i del procés democràtic dels diversos nacionalismes que hi ha a l'Estat espanyol és el xovinisme de determinades publicacions que, si són castellanes, tots els herois i tots els mèrits són «españoles» i, si s'escriuen en català, mai no seran espanyols, sinó «catalans». Ahir, els cronistes de Madrid s'ompliren la boca i el cor amb la crònica del gran triomf de «los españoles Corretja i Moyá» i, a les publicacions en català, vam tenir la mateixa història, referida, és clar, als dos campions, «els catalans Corretja i Moià». Xovinisme pur, a les dues bandes...