L'embruix de Munar

Que no es preocupin gaire. No és que a la majoria del PSM li estigui passant res massa estrany. Bé, ben pensat, estrany, el que és estrany, ho és i molt. Però ja és un fenomen tan generalitzat que pareix la cosa més lògica del món. Es tracta, senzillament, de l'embruix de Munar. Perquè, si no és recorrent a l'embruixament, com explicar que amb només 2 consellers sobre 33 sigui ella la presidenta del Consell? O que amb 2 diputats sobre els 59 del Parlament la major part, i segur la més important, de la vida política local giri entorn d'ella? O que a pesar de ser ella la que més canya dóna al PP, sigui la que manco en rep, ara, dels conservadors? O que el PSIB no li hagi llançat ni una sola crítica en el que duim de legislatura? O, encara més, que l'única cosa en què coincidesquin ara el PP per una banda i el PSIB-PSM per l'altra, sigui en festejar-la per a veure si l'any que ve els deixa governar amb ella?...

Així que, tranquils, que ningú no ha tornat boig, ni cal cercar explicacions racionals. És, senzillament, l'embruixament que afecte per igual el PP, el PSIB i, ara, el PSM. Simplement es tracta d'assumir amb la resignació del que sap que res hi ha a fer, el Manament únic i vertader. Ella governarà i els Elegits l'acompanyaran en el seu Regne, i els Desahuciats seran expulsats a les tenebres de l'oposició. Clar que encara queden ateus d'aquells que només creuen en el materialisme històric i en el racionalisme marxista, i que intenten fer exorcismes demanant coses com què passa amb les altres urbanitzacions que ni el PSIB ni el PSM semblen voler saber-ne res. Però és igual. Amb els descreguts ja se sap: o es converteixen o els esperen les tenebres.