Va ser al final del segle XIX i al començament del XX quan els principals integrants del regionalisme illenc impulsaren la construcció d'un monument a Ramon Llull i potenciaren un nacionalisme cultural que tenia Llull com un dels elements substancials. Des des del segle XIV ençà, Ramon Llull ha estat el mallorquí més universal i un dels símbols de la catalanitat de «Mallorques». Tanmateix, el poble mai no s'ha identificat amb Ramon Llull, ni l'ha entès com algú pròxim, segurament com a conseqüència de la complexitat de la seva obra i del seu pensament. Tot i que ha estat considerat popularment com a «beat», no gaudeix de predicament ni tan sols entre els creients. Per ventura, en aquest procés de fossilització de Llull hi han tingut alguna incidència els lul·listes, amb les seves disputes i la seva incapacitat de divulgació de l'obra lul·liana. No obstant això, el poble mallorquí celebra anualment la festa del «Beat Ramon Llull», una diada que persisteix en el seu vessant acadèmic i religiós però que, per ventura, necessita recuperar el sentit cívic que es mereix. El «Ramon Llull» de Ricard Anckermann que presideix cada any la façana de Cort s'exposa precisament perquè, després de Jaume I, és amb tota seguretat l'eix d'identitat nacional i cultural més rellevant del nostre poble. Per què no ens proposam actualitzar i apropar Llull al nostre projecte de futur com a país?