Ahir a migdia, la notícia va recórrer el món sencer, com una fuetada per a uns, com un gran alè d'aire fresc per a tots els demòcrates. Es tractava del no reconeixement de la immunitat diplomàtica al general Augusto Pinochet. També ahir, a El País, l'escriptor mexicà Carlos Fuentes ens deia per què Pinochet és un personatge que ha assolit cims de «sinistralitat» als quals no arribaren personatges tan sinistres com Stalin o Hitler. La «sinistralitat» no la dóna només el nombre de víctimes que s'han deixat pel camí, sinó que també és una qüestió de formes específiques de crueltat.

La gent que conec es va transmetre, uns als altres, la notícia així com pogué: per ràdio «macuto», telefònicament, etc. A mi m'arribà d'aquestes i altres maneres, entre elles el correu electrònic. Es tractava d'un missatge per Internet d'una amiga que viu a l'estranger i que, després de comentar els fets, em deia textualment: «No creguis que la meva alegria, condicionada per la temor d'un resultat final poc satisfactori, tengui res a veure amb el meu passat (i un poc el meu present) esquerranista, amb la meva participació en alguns moviments ciutadans i ecològics. Si avui per a mi és un gran dia, és perquè no m'agrada gens que, en el món on creixen i han de continuar creixent els meus fills, hi hagi persones com aquest general sanguinari. El més important per a mi és que se senta un precedent jurídic internacional que farà molt més difícil l'exercici de la tirania en la impunitat. I això és molt imporant, crec que és una passa important, que ens pot fer albirar un futur una mica més net. T'he dit que la meva alegria no tenia res a veure amb la meva participació en alguns moviments ecologistes, ara que ho pens és mentida, perquè els dictadors com Pinochet són la pitjor amenaça contra qualsevol equilibri ecològic. Bé, perdona que t'hagi triat per aquesta expansió, els meus amics d'aquí tenen el contestador posat i no ho he pogut celebrar amb cap d'ells. Supòs que avui amb ells prendrem xampany, com va fer mon pare el dia que va morir Franco. Tu i jo encara no podíem saber què significava aquesta mort per als més vells. Avui he tengut més presents que mai els meus fills, és per ells, sobretot, que estic contenta i necessitava dir-ho tot d'una a qualcú. T'ha tocat».

I jo, tota gojosa d'haver rebut aquest missatge. Hi ha un bon enfilall de raons per celebrar amb tothom la notícia que ens arribava de Londres. Però no se m'havia acudit aquesta raó de la meva amiga. Gràcies per fer-me reparar que els nins de tot el món han guanyat una mica el futur.