Polissonades

Per començar, la primera polissonada de l'Ajuntament va ser incloure aquestes obres de la plaça dins el projecte del pla Mirall com una reforma, que no és el mateix que refer-la de cap a peus. Els pollencins, com jo mateixa, estàvem d'acord en una reforma que consistís a refer el trespol, canviar els bancs i els fanals, entre altres menudències poc significatives i, sobretot, sense trastocar el caràcter de la plaça.

La segona polissonada de l'Equip de govern (POSE, UMP, UM i ASI) va ser el silenci, és a dir varen fer i callaren. El període d'exposició pública d'aquest projecte del centre històric de la Vila es va caracteritzar pel mutisme. Ningú no s'adonà de quan i on es podien estudiar els detalls de les obres que l'Ajuntament de Pollença havia presentat al pla Mirall. Per això, i confiant massa en els tècnics i polítics municipals, no poguérem dir la nostra ni ens moguérem abans.

És clar que tots els polítics que formen el Consistori pollencí tampoc no ens informaren. Els partits de l'oposició, PP, PSM-NM, tampoc varen detallar als seus potencials votants en què consistia l'avui polèmica «reforma». En canvi, tots votaren a favor d'una rampa de formigó resguardada per una paret de dos metres del mateix material just al costat de la terrassa del Club Pollença.

Fins la Fira d'enguany, els pollencins no hem pogut saber com seria la plaça una vegada s'hagin acabat les obres que tot just acaben de començar. Resulta que l'objecte es va aprovar ara fa dos anys, però la maqueta no va estar acabada fins tres dies abans de la Fira *98, per la qual cosa no ens la pogueren mostrar per la Fira de l'any passat o la de l'altre. Segur que els pollencins ens hauríem mobilitzat abans i no ara que la plaça està desfeta.

Ara bé, el batle de Pollença, Miquel Oliver, no podria dir que desconeix «les queixes dels pollencins que no es manifestaren en el seu moment». En canvi, des que vàrem tenir l'oportunitat de veure la maqueta, ningú (almenys públicament) no s'ha mostrat conforme amb l'aspecte que pot arribar a tenir la plaça en un futur no gaire llunyà.

Mai no és tard. Mentre no s'hagi acabat de destruir la plaça (un espai que fa poble, que estimam i que veim cada dia), polítics i tècnics poden repensar-se un canvi més que polèmic ara i sempre.