Una «moratòria», dues visions

El Govern balear és plenament conscient que el debat sobre el futur del territori és més obert que mai, més enllà de l'actitud pública que manté l'Executiu tot intentant aparèixer davant l'opinió pública externa amb la seva cara més ecològica i centrista. Tanmateix, la confrontació existeix i és més necessària que mai, sobretot com una de tantes conseqüències de la inoperativitat dels diferents governs de la comunitat per dur a terme les iniciatives a què es va comprometre el 1991, amb la LEN. Amb un Govern fidel a l'esperit i a la lletra de la seva llei segurament no estaríem ara assistint a un torcebraç i el debat tindria un to més civilitzat. El drama que viu la nostra societat, pel que fa al territori, està condicionat sobretot per allò que no s'ha fet i s'hauria d'haver fet, perquè aquest és el compromís que les institucions públiques varen assumir al seu moment. Les futures directrius d'ordenació del territori arriben tard, amb dubtes i sense el consens ni la fluïdesa institucional necessàries. Ha arribat el moment en el qual ens hauríem de plantejar seriosament que és necessària qualque cosa més que focs d'artifici o fum per confondre, perquè si no hi ha reconciliació entre les dues mallorques, difícilment es pot pensar d'assolir fites més elevades. Mentre les dues parts interpretin el terme «moratòria» de forma tan contraposada es fa difícil avançar.